CANVI D’ALIANCES?

"El PP fa molts anys que defensa incloure en la llei l’obligació de respectar la força més votada en uns comicis. PNB i CiU, per exemple, hi estarien molt i molt d’acord"

Si ara el PSE i Patxi López fessin marxa enrere i cedissin a un pacte amb el PNB on Juan José Ibarretxe assumís la lehendakaritza quedarien francament malament. L’escalada de declaracions que des de la mateixa nit electoral van engegar el socialistes (sobretot els bascos) apunta clarament a una necessitat de marcar punts de no retorn pel que pogués temptar al seu cap Zapatero. Així doncs, tot i que gairebé res no és descartable en política, l’opció del pacte PNB-PSE cada hora que passa, cada declaració que puja al marcador, es fa menys versemblant. Ara! Això és el que convé a ZP?

El fet que no governi la força més votada està clar que és un supòsit perfectament contemplat pel nostre ordenament jurídic i pel nostre sistema electoral. D’altra banda no hauria passat a Catalunya molt del que ja fa anys que hi passa. Però un cop assumida l’obvietat que els acabo d’apuntar, val la pena aturar-se en l’altre factor de l’equació. I és que a banda de possible, aquesta pràctica és desitjable des d’un punt de vista de salut democràtica? El tripartit en bloc i tots els seus partidaris diran que sí sense dubtar-ho. Els que no hi tenen afinitat hi dissentiran en la majoria dels casos. Però la pregunta no s’ha de fer tant en clau de conveniència política dels uns o dels altres, sinó que cal fer-la en referència a la percepció que la ciutadania pugui anar assimilant a propòsit de la pràctica política. Hi ha coses que la gent no entén o que directament les atribueix a les maniobres poc clares que cert consens social atribueix als polítics en general i per sistema.

Però societat a banda, marginar al PNB a Euskadi li convé a ZP? Li convé marginar un soci potencial després d’haver arrossegat a l’oposició els del BNG? Li convé després d’haver arrabassat la presidència de la Generalitat per dues vegades a una CiU recurrentment guanyadora dels comicis catalans? Convé tancar-se aquestes portes amb les principals forces nacionalistes de l’Estat? I més i tot, convé que aquestes i altres forces que tradicionalment han estat amb els socialistes es vegin forçades a plantejar-se molt seriosament un canvi en la seva tria d’aliances? Perquè el PP fa molts anys que defensa incloure en la llei l’obligació de respectar la força més votada en uns comicis. PNB i CiU, per exemple, hi estarien molt i molt d’acord i a més segurament la consciència els restaria ben tranquil•la si això en un hipotètic futur els deslliurés de salvar de les brases un PSOE que a ells els va cremant a foc lent. Algú a Moncloa està calculant aquesta opció? O és que directament confien que sempre hi haurà un Ridao disposat a donar-los un cop de mà?




Comentaris

envia el comentari