TOCATS PER LA MÀ DE ZP

"En ell, en el PNB, el líder socialista tenia un pla B perfecte per quan li fallaven els altres socis ocasionals que sempre acaba trobant en el seu plàcid camí polític. I ara ja veurem si segueix fent honor a la fama"

En el seu dia va ser ben famós el Rei Mides, que tot el que tocava ho convertia en or, i potser en el futur n’hi haurà que recordaran José Luis Rodríguez Zapatero, en aquest cas, com l’home que tot el que tocava ho convertia en oposició. Tot el que tocava, és clar, i que no era el seu partit. Va passar amb Pasqual Maragall, que en un primer moment era el seu gran defensor, i a qui ell amb l’ajut inestimable dels seus socis del PSC van retirar només passats tres anys de Tripartit 1. Abans el qui havia caigut fou un Josep-Lluís Carod-Rovira que hi havia dipositat esperances però que es va veure obligat a dimitir com a conseller en cap i a escalfar banqueta durant gairebé la totalitat de la primera legislatura tripartida, mercès en part a ZP.

Després va venir Artur Mas, amb qui Zapatero va pactar l’Estatut del 2006 enmig de grans elogis creuats, i a qui no va poder o no va voler estalviar l’oposició quan el convergent va ampliar victòria en les eleccions al Parlament però no va poder evitar que el bloc PSC-ERC-ICV tornés a sumar. Els polítics d’altres formacions que fan confiança en Zapatero comença a dibuixar-se clar que en el moment de fer-ho compren automàticament un bitllet rumb a l’oposició. Si no, que li ho diguin ara a Anxo Quintana, que governava amb l’home de Zapatero a Galícia i que començava a ventar-se de ser decisiu a Madrid mercès als seus pactes amb el PSOE. O que li ho diguin a Juan José Ibarretxe, avui lehendakari en funcions i qui sap si demà lehendakari amb l’“ex” al davant. Junts van aprovar els Pressupostos de Zapatero per a 2009. Junts els van aprovar al Parlament de Vitòria. En ell, en el PNB, el líder socialista tenia un pla B perfecte per quan li fallaven els altres socis ocasionals que sempre acaba trobant en el seu plàcid camí polític. I ara ja veurem si segueix fent honor a la fama. Ho sabrem en uns quants dies, o potser setmanes. Però finalment acabarem esclarint la incògnita. I si es compleix la norma un cop més, valdria la pena que la resta de formacions polítiques en prenguessin nota. Ni que sigui per pura supervivència. Ni que sigui per trobar un mínim de reacció entre els que han estat tocats per la mà de ZP.




Comentaris

envia el comentari