RUBIANES VAM SER TOTS

"Que ell descansi en pau, i a veure si algun dia al nostre país el deixen descansar perquè pugui viure amb la tranquil•litat que Rubianes i tants altres mai hi van veure"

Pepe Rubianes ha mort, i amb ell un gran actor “galaico-catalán” que a molts ens va fer plorar de riure. Però Rubianes va fer molt més que això. Va provocar, va transgredir, va parlar clar i no català del tot però sí contundent. No cauré en la sobreactuació de dir que “Rubianes érem tots” però sí que em permetran que digui que “Rubianes vam ser tots”. O com a mínim molts ens hi vam identificar en un moment donat, quan arrel de la seva obra Lorca eran todos, i sobretot arrel de parlar sense pèls a la llengua i provocant com li agradava a ell, va patir les ires del fanatisme espanyolista i de la caspa que una bona part de les Espanyes encara no s’ha espolsat perquè creu que no li fa cap falta ni a tall de sacsejadeta. Rubianes va engegar “a cagar” aquesta Espanya, i els al•ludits es van embolicar amb la bandera per atacar per terra (insults), mar (amenaces) i aire (jutjats) un còmic d’aquells que en falten. D’aquells que no es recreen en el papanatisme.

En motiu de les eleccions catalanes del 2006, el vaig entrevistar. El titular que en vaig treure: “Els atacs del feixisme ens donen marxa”. Ho deia per la que li havien muntat, que a més va treure-li un temps que ara podríem calcular com a preciós. Però va dir moltes altres coses, com sempre, perquè ell gaudia com pocs de la conversa, o del monòleg, si el provocaven. Entre les perles que va deixar anar: “És que fins i tot l'esquerra espanyola veu amb recança qualsevol reivindicació que parteixi de Catalunya. I això només s'explica com una herència que porten al subconscient i que fa que des d'Espanya es posin sempre bastons a les rodes a un país com Catalunya que sempre vol avançar. Tenen sort que el poble català no és un poble guerrer. Si no, se'n podria muntar una de grossa”. També va deixar anar: “Catalunya sempre ha estat l'objectiu del feixisme espanyol. Pensa que si un català és independentista, per a ells és un fill de puta. Però si el català no és independentista, és fill de puta igual”. M’ho va dir a la Barceloneta, engaltant una cigarreta rere l’altra, amb un aire com derrotat, com deprimit, com desencisat de tot, com perplex. Com la Catalunya dels últims anys, vaja.

Que ell descansi en pau, i a veure si algun dia al nostre país el deixen descansar perquè pugui viure amb la tranquil•litat que Rubianes i tants altres mai hi van veure.




Comentaris

envia el comentari