VENDRELL I MADÍ

"Els han intentat apartar però no ho han aconseguit. Això ja ho tenen, els animals polítics. S'hi tornen i costa caçar-los. Venen cara la seva pell i de tantes ferides que acumulen gairebé del tot són una cicatriu amb potes"

De vegades hi ha com alguna cosa en l’ambient que no acabes d’identificar però que saps del cert que t’acompanya. No és ben bé una tensió, sinó més aviat una alerta, un esperar que passi alguna cosa. Ahir a Blanquerna vam tancar durant una hora David Madí i Xavier Vendrell a l’aula magna. El secretari executiu de Comunicació i Estratègia de CDC i el diputat i ex vicesecretari general de Coordinació Interna i Acció Electoral d’ERC. No manen tant-tant com ara fa algun temps, però manen. Els han intentat apartar però no ho han aconseguit. Això ja ho tenen, els animals polítics. S'hi tornen i costa caçar-los. Venen cara la seva pell i de tantes ferides que acumulen gairebé del tot són una cicatriu amb potes. Entre ells s’identifiquen, s’observen, temptegen fins a on poden arribar en la provocació, i el cas és que quan coincideixen tête-à-tête l’ambient et diu que alguna cosa hi ha. Que l’espurna pot saltar.

L’excusa per fer-los coincidir va ser una taula rodona sobre El Polític en escena en les campanyes electorals. Però evidentment es va parlar de moltes altres coses. Vendrell va deixar clar en públic que compta que Joan Puigcercós serà el proper candidats d’Esquerra a la presidència de la Generalitat. Vídeoblog a banda, sembla que l’ex mà dreta oficial de Puigcercós no compta amb Carod-Rovira. I Madí per la seva banda va tornar a deixar anar, com qui no vol la cosa, que enguany a Catalunya és molt probable que les europees no siguin les úniques eleccions que se celebrin. Va dir això i va apuntar enquestes internes que té Convergència i que deixen la del CEO curta-curta per a CiU.

No en saben d’altra. Els podran canviar de càrrec, els podran mirar d’apartar, però el nom no fa la cosa. I ells ho saben. L’un de l’altre. Les mirades que es dedicaven quan parlava l’altre ho deien tot, però la guspira no va fer apunt de saltar fins el minut de descompte. El rellotge apretava i no va poder ser. Mai un rellotge havia fet tanta nosa.




Comentaris

envia el comentari