No hi ha dret

"Amb tot plegat no vull dir que no s'hagin de fer carreteres i metros, naturalment que s'han de fer, però pijades les justes, si us plau, que hi ha gent que les passa molt magres"

Tinc un amic que té una mare que és esquizofrènica, hepatítica i sorda. Tela marinera. Un dia la vaig conèixer i de veritat que se'm va encongir el cor. Hauria d'estar ingressada en algun centre perquè necessita atenció ininterrompuda, però els públics són plens i els privats costen 3.000 euros al mes, uns diners que aquesta família no es podria gastar ni que ho volgués. Aquesta pobra dona viu amb la seva mare, que té més de vuitanta anys, i entre ella -pots comptar-, el meu amic i la seva germana, en tenen cura. Fa temps que han demanat la valoració del seu estat de dependència perquè pugui rebre algun tipus d'ajut, però de moment es veu que encara no li toca. I bé, quan li toqui, segurament li donaran una misèria. De moment poden anar tirant perquè l'àvia havia estat mestre i té una pensió digna, però pobreta, tan velleta, ha de fer uns sobreesforços inhumans per fer-se càrrec de la seva filla.

Ja sé que mai no faig articles de reivindicació social, de fet això d'haver de pagar tants impostos em sembla un abús bàrbar, però potser precisament per això m'enrabio tant quan veig que l'Administració gestiona tan malament uns diners que jo no voldria que s'haguessin de pagar. Fa cinc anys que estan fent l'enllaç subterrani del metro de la línia blava i verda de Diagonal amb l'estació de Ferrocarrils de Provença. La milionada que es deuen haver gastat no vull ni saber-la, però en tinc prou amb imaginar-me-la per posar-me de mala llet cada cop que passo per allà. Senyors que manen, tota aquesta cosa que estan fent, de veritat que no calia, no ens fa res haver de sortir al carrer i caminar un minut més del que haurem de caminar amb el túnel, aquesta morterada de diners farien un servei molt més noble si s'invertissin d'una altra manera. Per exemple, ajudant les persones que no poden valer-se per elles mateixes i que compliquen d'una manera tremenda l'existència de les seves famílies. Ja sé que estic barrejant naps i cols, però no m'importa que les competències d'una cosa i l'altra les tinguin administracions diferents, què més dóna què depèn de l'Ajuntament, de la Generalitat o de l'Estat si al final tot queda a la família socialista? I encara que no fossin socialistes, és que m'és igual qui balafiï amb frivolitat el diner públic, que no hi ha dret i punt.

Amb tot plegat no vull dir que no s'hagin de fer carreteres i metros, naturalment que s'han de fer, però pijades les justes, si us plau, que hi ha gent que les passa molt magres. A més, per exemple, al metro que queda al costat de l'estació del Nord no hi ha escales mecàniques, i sempre que hi passo veig tot de gent suant la cansalada per pujar les maletes. I jo, els caps de setmana, només tinc Ferrocarrils fins a les dues. I els divendres no hi ha metro tota la nit. Aquestes coses no serien tan cares de fer i en canvi serien necessàries, però no hi pensen, ho fan tot al revés, tot malament. Escoltin, ja que estan obsessionats en intervenir, almenys intervinguin bé; ja que ens obliguen a pagar tants diners en nom de l'Estat del Benestar, com a mínim deixin de fer obres prescindibles, deixin de contractar funcionaris, deixin de pagar per informes trets del Google, deixin d'estalviar en la il·lusió de la gent fent una il·luminació nadalenca de fireta, deixin, en definitiva, de ser uns frívols i uns cínics i facin el favor d'ajudar aquella gent que, per malaurances del destí, ha de viure d'una manera indecent.




Comentaris

envia el comentari