Finançament i fermesa

"No hi ha acord per la fermesa de Zapatero. El govern espanyol es manté allà on era sense deixar-se impressionar per les paraules del president Montilla"

“Gràcies a que ERC està al govern de Catalunya, en aquests moments no hem signat un mal acord. Justament, el fet que s’han mantingut els tres socis de govern amb una actitud exemplar és el que ens ha permès arribar fins aquí, i el que ens permet tenir esperances”.
Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya

El primer interrogant que susciten les declaracions d’Ernest Benach, en què va aprofitar per arremetre contra CiU, és si el president del Parlament ha d’utilitzar la rellevància del seu càrrec institucional, que és el motiu pel qual se li brinden els microfons i les càmeres, per fer política partidista de la més pelada.

Però anem si de cas al contingut de la frase que avui hem triat. Benach va repetir, com fan així que en tenen l’ocasió des del president de la Generalitat fins l’últim empleat del tripartit, que si no hi ha acord sobre el finançament és perquè el govern s’ha mantingut ferm, perquè ha resistit i no ha cedit. Benach afegeix que això succeeix gràcies a ERC, el que sembla ser, almenys en part, una llicència poètica.

Però, ¿segur que si no hi ha acord és per l’heroica fermesa, per la “actitud exemplar” tripartita? És una interpretació que, com dèiem, el govern recita a tot recitar, el que, tanmateix, no assegura que sigui correcta o encertada. Des d’aquí els proposo una altra interpretació, alternativa i que pot contenir tanta veritat com l’altra. Atenció, doncs: no hi ha acord per la fermesa de Zapatero. El govern espanyol es manté allà on era sense deixar-se impressionar per les paraules del president Montilla –la possibilitat d’actuar, dels anunciats “fets”, es va esfumar quan el PSC van votar a favor dels pressupostos de Zapatero-. Tanta és la fermesa del socialisme espanyol que ni tan sols està disposat a destinar a Catalunya una quantitat de diners que el tripartit pugui ‘vendre’ al seu públic com un èxit, encara que sigui forçant la màquina i emprant l’argument precuinat per a fer-ho, a saber: “Aquest finançament és millor que el d’abans, és el millor de la història”.

José Luis Rodríguez Zapatero no té pressa. Els diners els té ell. A més, incomplerts tots els terminis, amb un acord de paraula amb Andalusia i amb pràcticament totes les comunitats, pot deixar passar el temps fins que li vingui de gust i després convocar el Consell de Política Fiscal i Financera. Allà Catalunya o firma o es queda fora, el que vol dir, d’altra banda, obtenir, si n’obté, l’increment en el finançament que Zapatero bonament vulgui concedir-li. Conformar-se amb l’almoina.




Comentaris

envia el comentari