LLIBERTAT I SEGURETAT

"I mentre el finançament no arriba, mentre Zapatero ja no respecta ni les oenagés catalanes, el nostre govern opta per la seguretat del poder migrat que li concedeixen"

Winston Churchill va dir que els americans sempre faran el correcte després d’haver esgotat les altres alternatives. Alguna cosa semblant passarà amb el tripartit. No sabem quan però algun dia encertarà amb la qüestió del finançament i en definitiva amb la seva relació amb el govern espanyol. Més tard que d’hora acabaran fent el correcte. Però la pena és que abans hauran arrossegat debats com el del finançament durant mesos, sense rumb, sense convicció, sense força davant d’un Madrid que menysté els tres socis a parts iguals, però amb un acarnissament especial respecte d’un PSC a qui Zapatero humilia públicament amb un delit i amb una parsimònia que voregen el sadisme.

I mentre el finançament no arriba, mentre Zapatero ja no respecta ni les oenagés catalanes, el nostre govern opta per la seguretat del poder migrat que li concedeixen, enfront d’atrevir-se a exercir la llibertat de moviments que el moment actual reclama.

El sociòleg Zygmunt Bauman, pare del concepte de “societat líquida”, en resposta a preguntes dels professors Ferran Sáez i Àngel Castiñeira, deixa negre sobre blanc en l’últim número de la revista VIA que “probablement la principal diferència entre les fases líquides i sòlides de la vida moderna és l’equilibri entre llibertat i seguretat, dos aspectes de la condició humana que són indispensables per a una vida humana digna, agradable i satisfactòria però que són extremadament difícils de reconciliar i potser impossibles de dosificar en les proporcions adequades”. I afegeix: “La seguretat sense llibertat es viu com a servitud”. Quant trigarà a adonar-se’n el tripartit? I si aquest moment arriba, podrà fer el pas que l’alliberi o bé es resignarà a què sigui la societat catalana la que hagi d’alliberar-se d’ell?




Comentaris

envia el comentari