Només ho diré una vegada

"Perquè fa molt de temps que ERC adverteix que “només ho dirà una vegada”. Però hi ha tornat, hi està tornant i segurament ho seguirà fent sense més conseqüències"

Recorden aquella mítica sèrie de títol ‘Allo ‘Allo!? La seva era la combinació perfecta d’un surrealisme i d’una intel•ligència només comparable a la destil•lada en aquest racó de la xarxa pel company i malgrat això amic Francesc Canosa. I d’entre la corrua de personatges genials que hi sortien, un, la Michelle, em va venir al cap després que ahir Miquel Iceta s’espolsés les suposades amenaces d’Esquerra al Tripartit amb un poc fi, poc elegant però contundent “aquests el que volen és marcar paquet”.

La Michelle era una agent de la Resistència francesa que solia irrompre al celler del René (el protagonista), tot sortint del lloc més insospitat, pistola en mà i sempre amb una frase recurrent a la boca: “Només ho diré una vegada”. L’amo del celler i els altres membres d’aquella peculiar resistència, en escoltar aquelles paraules de la Michelle, miraven al cel com dient “ja hi tornem a ser”. I ràpidament la comminaven a anar per feina, a explicar-se i a marxar. Això és bastant del que passa amb ERC al Govern. Amb la tàctica actual, ja pot anar demanant “més importància dels símbols” i coses semblants, que si no concreta ningú no la creu, especialment en un Executiu i en un PSC que ja ha viscut moltes amenaces de trencament, la majoria de molt baixa intensitat. De fet, n’ha viscut tantes i amb un resultat final tan clarament descriptible, que ja ha passat de la impermeabilitat de fa un temps a la irritació manifesta, com va deixar clar ahir un Iceta que amb la resposta irònico-festiva a Puigcercós no estava fent res més que cridar-lo a callar si no és que té alguna cosa veritablement important (o preocupant) a dir. Perquè fa molt de temps que ERC adverteix que “només ho dirà una vegada”. Però hi ha tornat, hi està tornant i segurament ho seguirà fent sense més conseqüències. De fet, ja han estat tants els ultimàtums i tan pocs els moviments que se n’han derivat, que ja ni el PSC pot evitar un estirabot d’incomoditat manifesta quan n’escolta la cantarella. Però tranquils. Aquí no passa res.




Comentaris

envia el comentari