MARAGALL ANTICASPA

"Ara està mirant de tirar endavant una operació anticaspa a l’escola catalana que caldria que pogués culminar. Veurem si els seus deixen que ho faci"

No sóc pare més que d’alguna criatura amb forma de llibre, res de carn i os. Però avui els vull comentar una qüestió que no demana tant d’una experiència paterno-filial concreta com bàsicament de seny, que és un gènere que s’està trobant a faltar a mans plenes en el debat sobre la futura Llei d’Educació. Comento la jugada amb l’amic Josep Martí i ell també ho té clar. L’actitud dels sindicats d’ensenyament contra el projecte que vol tirar endavant el conseller Ernest Maragall és, ras i curt, antiga, casposa, corporativa i miserable. No hi afegiria ni una coma, però com que servidor no va passar per l’ESO, sóc de mena autoexigent i miraré d’apuntar per què trobo del tot lamentable l’actitud d’aquests lobbies del món de l’ensenyament.

M’hi posaré a la socràtica, és a dir, via pregunta. Primera: té sentit la convocatòria d’una vaga quan la majoria de pares és obvi que estan d'acord amb les passes que la conselleria de Maragall ha emprès fins ara? Segona: té sentit estar en contra d’un retorn a unes notes convencionals que com a mínim abans avaluaven, no com ara que no fan res? Tercera: té sentit manifestar-se contra un inici avançat del període lectiu, quan això fa lustres que semblava consens universal allà on n’emergia el debat? I per tancar: té sentit l’oposició ferotge que ha despertat Maragall en certs sectors si no és que fem com que no veiem els privilegis que aquests pocs es resisteixen a perdre com si en això els anés la vida? 

El tripartit és una fórmula que malgrat la seva joventut ha donat ja provades mostres de fins a quin punt és un model esgotat i que ja ha donat de si, en essència, allò que podia donar. Però si hi ha algun element que se’n pot salvar, també cal dir-ho. Que des de la suposada esquerra s’hagi volgut fer un pas com el que vol tirar endavant el conseller Maragall és digne de reconeixement. CiU mai s’hauria atrevit a tant en certs aspectes. D’haver-ho fet, els dards enverinats que rep ara Maragall haurien estat míssils contra el que haurien titllat com la dreta més dretana.

Maragall té un perfil polític propi. De fet és dels pocs consellers que compleixen aquesta condició. I encara més, és dels pocs que a aquesta condició hi suma la qualitat de proposar solucions no tant com generar problemes. Ara està mirant de tirar endavant una operació anticaspa a l’escola catalana que caldria que pogués culminar. Veurem si els seus deixen que ho faci.




Comentaris

envia el comentari