EL PP I LA FEINA BRUTA

"Mentre això passa, del nostre finançament ja no en parla ningú (de PSOE i PP), ni tan sols per tirar-se els plats pel cap. Potser per això Zapatero té el finançament en stand-by"

El PP es troba en ple procés de descomposició. En ple procés de desintegració interna, tot projectant una imatge penosa i de desgavell a l’estil de la desapareguda UCD. Així les coses, Zapatero ja pot anar xiulant mentre a Catalunya li demanen un nou finançament amb urgència. Igual com pot anar xiulant davant les peticions de dimissió del seu vicepresident Solbes i davant les conseqüències d’una crisi econòmica que el PP no està en condicions de rendibilitzar per mirar de plantar cara i per mirar de perfilar alternativa. La flor de Zapatero segueix en plena forma, malgrat tot. I ara que la bonança econòmica fa dies que ha passat, el PP li fa la feina bruta i es desgasta tot sol i per ell. Bé, tot sol? Realment és així? En aquest punt caldria tornar-se a plantejar la importància dels mitjans de comunicació a l’hora d’imposar agenda i d’arrossegar la política segons els convingui. Perquè en l’afer dels espies i de la corrupció, ningú no pot obviar que les filtracions via institucions públiques han estat força presents amb tota seguretat, però, i les ganes de dos grans grups mediàtics? Què no han ajudat a fer Prisa (El País) i Unidad Editorial (El Mundo)?

Les ganes dels uns per fer-se valer davant d’un PSOE que últimament ja no només té ulls per a ells s’han sumat a les ganes dels altres per fer caure Mariano Rajoy. Al preu que sigui? Podria ser. Ja els anys noranta hi va haver un grup de periodistes que van conjurar-se per fer caure Felipe González fins i tot a risc de fer trontollar els fonaments de l’Estat. I com llavors, ara Rajoy molesta a molts. A Prisa perquè segurament els convé més un Alberto Ruiz-Gallardón que els entengui i els serveixi de pla B, i als mitjans de la dreta perquè els convé tot el contrari, però també duent-se per davant el gallec.

I en tot això Catalunya què hi pinta, es preguntaran vostès. Doncs molt, perquè mentre això passa, del nostre finançament ja no en parla ningú (de PSOE i PP), ni tan sols per tirar-se els plats pel cap. Potser per això Zapatero té el finançament en stand-by, tot esperant que escampi la boira a can PP i els pugui tenir en forma per servir-li un cop més d’excusa perfecta (amb un altre tipus de feina bruta) al servei de la rebaixa de les reivindicacions catalanes. A Madrid, a cops, i com gairebé sempre, rebent nosaltres.




Comentaris

envia el comentari