La matemàtica dels morts

"Quan els pro-palestins parlen de desproporció potser també haurien de mirar la de les seves reaccions. Perquè és clar, els nens que no són palestins que es fotin oi, o com va això?"

Dijous vaig anar al dinar-debat de la Fundació Catalunya Oberta, que les veu totes i va convidar l'ambaixador d'Israel, Raphael Shutz. El dispositiu de seguretat que es va haver de muntar per poder celebrar l'acte és molt indicatiu per entendre quins són els bons i quins són els dolents de la pel•lícula -i amb aquesta divisió simplifico el conflicte amb la mateixa puerilitat dels que es dediquen a dimonitzar Israel. Si la xerrada l'hagués feta un palestí, els Mossos de Saura no haguessin patit pas per un possible atac israelià, i és que en el fons tothom sap que Israel no ataca sinó que només es defensa; tothom sap que un món d'Israels seria un món en pau i un món de Palestines seria una carnisseria. En canvi és Israel qui està assegut al banc dels acusats, i malgrat trobar-se entre amics, és des d'aquest banc que Schutz va traçar el seu discurs. Més que explicar l'horror d'haver de conviure amb un poble governat per terroristes, més que explicar els crims de Hamàs, es va centrar sobretot en dir tot allò que Israel fa o deixa de fer. En resum va haver de justificar-se com ho fan els que són tinguts per culpables. I com que els advocats del diable d'aquest conflicte no donen mai arguments de fons, com que només basen els seus judicis segons què diu el comptamorts, l'ambaixador va voler desmuntar-los precisament amb les xifres, denunciant tants altres episodis de la Història recent en què hi ha hagut més morts en unes quantes setmanes de les que ells han provocat en els últims quaranta anys. Quan els pro-palestins parlen de desproporció potser també haurien de mirar la de les seves reaccions. Perquè és clar, els nens que no són palestins que es fotin oi, o com va això?

No és el millor raonament però entenc que Israel es vegi arrossegat a utilitzar-lo. Els arguments frívols només poden neutralitzar-se amb contraarguments frívols. Schutz va parlar per exemple de la massacre d'Srebrenica, destacant que allà s'hi van assassinar 8.000 persones en uns quants dies mentre que des dels anys 60 Israel ha mort 7.500 palestins. Però la diferència entre un cas i l'altre no és la proporció temps/morts sinó els motius i les maneres de la mort. De fet Schutz sí que va dir una cosa en aquest mateix sentit, explicant que a la Segona Guerra Mundial van morir més alemanys que no pas francesos, britànics i americans junts, i que en aquest cas, ningú no ha posat mai en dubte quin era el bàndol salvatge. Israel es defensa, i a sobre, apunta. Hamàs ataca, i a sobre, no mira enlloc. De veritat que no cal entendre res més, no cal ser un expert en el tema per veure que la matemàtica dels morts és pura propaganda. I en tot cas, els que vulguin passar comptes que comencin manifestant-se per l'Àfrica, que allà, els nens, cauen de dos en dos.




Comentaris

envia el comentari