SENSE NOTÍCIES DE GURB

"Hi ha testimonis de persones com l’historiador Carles Puigferrat, que ens obren finestres i que aporten llum a espais que des de les institucions només s’hi projecta penombra"

És ben cert que la societat civil catalana sempre ha anat unes passes més enllà de les seves institucions polítiques. N’hi ha que ho defensen amb vehemència i moviments empresarials d’alta volada ens ho han demostrat ara fa ben pocs dies. El que ha passat amb Spanair no deixa de ser, amb tot, un exemple més d’aquest saber fer que floreix en el teixit social quan a les clares es palpa que el context polític no dóna per a més. En aquest sentit, hi ha testimonis de persones com l’historiador Carles Puigferrat, que ens obren finestres i que aporten llum a espais que des de les institucions només s’hi projecta penombra. Abans que ell ho han fet uns quants altres, com els historiadors Josep Maria Solé i Sabaté o Joan Villarroya. Però com el mateix Puigferrat, en la majoria d’aquests casos s’ha hagut de tirar de molt de voluntarisme i de molt d’anar fent en solitari. Són coses de la memòria que per a alguns no són prioritàries. Distorsionen massa un seu relat que volen que sigui el de tots.

I és així com durant anys moltíssima gent, la immensa majoria del país, ha viscut sense notícies de Gurb. En concret, sense notícies del Coix del carrer Gurb, un vigatà que va dur el nom de Vicenç Coma Cruells. D’aquest “Gurb” no n’hem tingut les noves que haurien calgut del Memorial Democràtic estant. D’un altre Gurb sí que el govern en va tenir notícia. De fet, Gurb és una de les 182 fosses comunes que la Generalitat ha localitzat en els últims anys. I precisament la historiadora Queralt Solé, respecte d’aquest tipus de troballes, estableix diferents tipologies de fosses a Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939) (Afers). I d’entre aquestes tipologies, les d’uns quants que segurament van passar per les mans del Coix i d’altres com ell que també van existir. Perquè, com apunta Solé, de fosses n’hi ha de les nascudes de la repressió republicana fruit de les accions d’incontrolats; les dels camps de treball del SIM, la policia política dels comunistes; les de civils represaliats per l’exèrcit franquista el 1938; les de soldats d’ambdós bàndols (front del Segre, la Batalla de l’Ebre i durant la retirada); les de represàlies de l’exèrcit republicà en retirada; les d’hospitals militars, i les de civils represaliats el 1939. Però, oi que en el relat oficial manquen algunes d’aquestes “tipologies” com a prioritat? Doncs bé, confiem que humils aportacions com la d’aquesta setmana en aquest racó de la xarxa puguin ajudar a fer-ne notícia.




Comentaris

envia el comentari