COSES D’ISRAEL

"Tampoc dono per paraula de Déu aquests arguments defensats per Schutz. Però algú pot negar que com a mínim paga la pena escoltar-los?"

Ser i saber, diu el lema de la Universitat Ramon Llull. Cal ser i saber. Però tot estant-hi molt d’acord, servidor té predilecció per una altra premissa: aprendre, aprendre, aprendre. Mai en tindré prou. Mai ho acabaré de fer-ho tant com voldria. Però m’estimula molt. Partint d’aquesta certa obsessió, esperonat també pel debat que el conflicte Israel-Palestina ha despertat a casa nostra, i atenent a allò que el mestre Villatoro deia un dia en aquest diari a propòsit de la complexitat gairebé insuperable per entendre aquesta aresta que mai s’acaba de llimar, ahir vaig anar amb bon ànim al dinar-col•loqui que la Fundació Catalunya Oberta va organitzar al Majèstic amb l’ambaixador d’Israel a l’Estat espanyol, Raphael Schutz.

La sala estava plena de gom a gom. A la taula presidencial, Joaquim Tossas i Lluís Prenafeta flanquejaven el representant israelià. Entre el públic, una gentada, hi havia cares ben identificables com Jordi Pujol, Pilar Rahola, Alfons López Tena, Lluís Bassat, Xavier Trias, Agustí Colomines i Ramon Tremosa. La representació de prohoms tripartits es va fer esperar més enllà de les postres. Vaja, que no va arribar mai.

I d’entre les moltes coses interessants que hi vaig escoltar, m’agradarà apuntar-los unes quantes, per allò de veure si tots plegats mirem d’aprendre alguna cosa. És ben segur que molts de vostès ja tindran coneixement d’aquests breus inputs que ara els pinzellaré, però crec que no estan de més, sobretot per l’inquietant tel d’invisibilitat que els acostuma a recobrir en la majoria de mitjans de comunicació del nostre país. Així que com diria el Govern: Som-hi!:

Sabien que el nombre de víctimes civils a l’Afganistan per intervenció de les forces de l’OTAN ha estat molt superior al provocat per Israel a Palestina? I el ressò d’una cosa i l’altra bé que no ha estat el mateix, oi? Això a banda, sabien que en els més de 40 anys de conflicte han mort uns 7.500 palestins (la majoria d’ells en armes) i uns 1.500 israelians (la majoria civils)? Saben que atenent a aquestes xifres ningú no hauria de poder parlar de genocidi a la zona? Més: saben que a la carta de fundació de Hamàs (que domina Gaza) consta que cal eliminar Israel i matar els jueus? Saben que Israel és un dels primers països en creació d’equipaments mèdics, molts dels quals subministrats a països que els tenen en el punt de mira? Saben que abans d’elevar-se el conegut com a “Mur racista” van morir a la zona uns 200 israelians a mans de terroristes suïcides només el març del 2002?

Doncs coses d’aquestes existeixen, malgrat que no obrin portades de diaris ni d’informatius de televisió. Servidor no diu que no passin moltes altres coses dignes de ser ressenyades respecte de la part palestina o respecte de la mateixa part israeliana. Ni tampoc dono per paraula de Déu aquests arguments defensats per Schutz. Però algú pot negar que com a mínim paga la pena escoltar-los? I algú pot negar que és una pena que de coses com aquestes (coses d’Israel que també existeixen) no ens en deixin veure res a la majoria dels nostres mitjans de comunicació? N’aprendrem algun dia?




Comentaris

envia el comentari