Miralles

"Pecant d'ingènua vaig pensar que no s'atreviria a dir-me que era comunista, que és una cosa que jo no crec que pugui dir-se gaire tranquil·lament, com dir que ets feixista"

Si fa uns dies Joan Saura es manifestava en contra d'Israel, ahir Jordi Miralles, membre de la mesa del Parlament i coordinador general d'EUiA, va anar a una manifestació per celebrar el cinquantè aniversari de la Revolució cubana. Un cop vaig fer-li una entrevista, al Miralles, i recordo que el primer que vaig demanar-li és que es definís políticament. Pecant d'ingènua vaig pensar que no s'atreviria a dir-me que era comunista, que buscaria una fórmula succedània que aigualís la idea, o que l'actualitzés si més no, que la desvinculés de l'horror, perquè és una cosa que jo no crec que pugui dir-se gaire tranquil·lament, com dir que ets feixista, però en fi, ell s'hi va declarar sense cap pudor, traient pit. Després va intentar donar-me garsa per perdiu afirmant que a Cuba hi ha llibertat, que el país és diferent que el nostre -i tant- i que malgrat que no tingui un sistema de partits s'hi fan eleccions democràtiques per escollir diputats, i que si no surt cap candidat anticastrista és perquè la gent no els vota, i vaja, unes coses... Quan ens acomiadàvem em va dir, com excusant-se, que malgrat que recolzi el règim cubà, no creu en els exèrcits ni li agrada que Fidel vagi vestit de militar. No sé com es pensa que s'aguanta allò si no és amb la por i l'opressió, que és com de fet s'aguanten totes les dictadures. Suposo que la causa està per sobre de la llibertat.

Tornant al principi, en realitat era una contramanifestació d'una altra que s'havia convocat al mateix lloc a favor d'un canvi en el país. Miralles va dir que els d'aquesta concentració paral·lela eren un "grupet", i que pel que fa aquest tema, a Barcelona hi ha opinions diferents a la seva però que són "molt minoritàries". Saura també va dir que, assistint a la manifestació a favor de Palestina, representava l'opinió majoritària dels catalans, quan en realitat les enquestes dels diaris deien tot el contrari. Tenen aquesta mania de creure que ells i la gent són la mateixa cosa. Que els votin quatre gats tant és, ells són la veu del poble i s'ha acabat. És la mateixa arrogància que els fa creure que tenen el dret de ficar-se a la vida de les persones perquè ells saben quines coses són les que veritablement ens convenen. Després, quan arriba el moment en què sí que haurien de protegir-nos, per exemple d'una sequera o d'un temporal, la seva intervenció demostra ser sempre un desastre. Volen manar i a sobre no en saben. Es manifesten a favor de països amb règims que no respecten cap dels drets que ells diuen voler aconseguir per la gent. Dolors Camats, que va denunciar amb la llàgrima a la boca un boicot en contra del seu partit, es faria un fart de plorar en aquests països. Tu on preferiries viure, Miralles? A Cuba o als Estats Units? A Israel o a Palestina? On tothom, Miralles, on tothom, i per alguna cosa serà. Si no fossin al Govern faria riure.




Comentaris

envia el comentari