PARLAR BONIC

"Automàticament després formulaven la pregunta i s’empassaven en la majoria dels casos les boniques paraules de Zapatero, sovint formulades amb incerteses flagrants, quan no directament amb incorreccions o amb falsedats manifestes"

Qui va dir que la gent vol fets i no paraules? José Montilla, efectivament. Però allò li va costar més de 200.000 vots i cinc diputats l’any 2006. Després, és clar, el fet de governar gràcies a tercers pot haver fet pensar a algú que aquella màxima va triomfar, però no. Barack Obama ha demostrat que la gent vol escoltar sobretot paraules. I José Luis Rodríguez Zapatero ja fa uns quants anys que ho demostra. Aquesta setmana a la televisió va tornar a mostrar-ho.

Fixin-se que com a mínim una vintena dels quaranta ciutadans que van interrogar-lo a TVE van apuntar en algun moment de la seva breu exposició que ja sabien que el “president parla molt bé” o que “en sap molt de dir paraules boniques”. Automàticament després formulaven la pregunta i s’empassaven en la majoria dels casos les boniques paraules de Zapatero, sovint formulades amb incerteses flagrants, quan no directament amb incorreccions o amb falsedats manifestes. Després, en acabar el programa, els ciutadans es feien la foto contents amb el president espanyol. I allò em va recordar l’escena de la visita llampec que Zapatero va fer un diumenge d’octubre del 2007 a L’Hospitalet. Després dels esvorancs a les vies del TGV i de les esquerdes detectades a pisos de la zona, al líder socialista només li va fer falta unes hores a casa nostra per donar-se un bany de multituds, agraïdes és clar. En comptes dels previsibles xiulets o retrets, la gent s’apilonava al voltant de Zapatero per donar-li la mà, i en alguns casos fins i tot per fer-s’hi una foto. I ell només va caldre que digués que assumia “personalment” la “responsabilitat” pels “errors” que va reconèixer que s’havien produït en un tram concret dins l’àmbit de responsabilitat del seu govern.

Més d’un any després, on és l’estació del TGV a Sants? I l’assumpció de responsabilitats personals de Zapatero? I a qui importa tot plegat, oi? Doncs això: paraules, no fets. El parlar bonic que en el fons agrada.




Comentaris

envia el comentari