La grandesa no és un regal

"Tenim molts problemes, però no ens podem permetre, per moltes raons, de cap manera, ni ser cagadubtes ni l’escapisme hedonista"

En refermar la grandesa de la nostra nació, sabem que aquesta grandesa no és mai un regal. Cal guanyar-se-la. El nostre viatge no ha estat fet de dreceres ni s’ha acontentat amb el més fàcil. No ha estat mai un camí pels pusil•lànimes, pels que prefereixen l’oci a la feina, o no cerquen altra cosa que els plaers de la riquesa i la fama. Han estat sempre els audaços, els més actius, els constructors de coses –alguns reconeguts, però, en la seva majoria, homes i dones els esforços dels quals romanen en la foscor- els que han impulsat el llarg i ardu sender cap a la prosperitat i la llibertat”.
Barack Obama, discurs de presa de possessió com a president dels EUA

L’altre dia un importat i valuós prohom català em va preguntar una cosa que no és la primera vegada que algú amb poder o influència em pregunta: “I a vostè, Sintes, què li sembla que hem de fer?”. La pregunta inclou una assumpció implícita, que rau en aquest ‘hem’, en aquest ‘nosaltres’, no pronunciat. Aclareixo per al lector que aquest ‘hem’ significa, es refereix, a la gent catalanista, entès catalanista, naturalment, com a sinònim de nacionalista, i no pas de ‘sano regionalismo’, que és el que alguns volen dir quan parlen de catalanisme. La pregunta sense implícits quedaria, doncs, així: “I a vostè, Sintes, què li sembla que els catalanistes hem de fer?”

Per a aquests casos tinc una resposta estàndard, però molt rumiada. Inclou una conclusió sobre el diagnòstic i un lema d’actuació. Ve a dir més o menys el següent: “El país està malament, força malament, no ens hem d’enganyar ni intentar convèncer-nos del contrari. Ho hem de saber, n’hem de ser conscients. Ara bé, a continuació ens n’hem d’oblidar. Senzillament perquè no podem caure en el pessimisme i el bloqueig. Hem de foragitar els pensaments negatius, hem de desar-los en un calaix, i a continuació posar-nos a treballar amb tota la intensitat i ambició. Cada dia, cada hora. Treballar, treballar i treballar, això és el que crec que hem de fer”.

A partir d’ara potser a la meva resposta i afegiré el passatge del discurs reproduït a dalt. Tenim molts problemes, però no ens podem permetre, per moltes raons, de cap manera, ni ser cagadubtes ni l’escapisme hedonista. Nosaltres, els catalanistes, segurament ens ho podem permetre menys que els nord-americans a qui s’adreçava Barack Obama. Com ells, hem de ser audaços, actius i constructors. I, sobretot, no podem permetre que els detalls ens facin perdre la perspectiva de la situació, entre aquests detalls hi incloc els comptes pendents, les querelles internes, les equivocacions comeses, l’amargor acumulada. No podem quedar-nos mirant el fang i la porqueria encastats a les sabates, necessitem mirar cap a l’horitzó, si és que volem caminar-hi amb fermesa i decisió. Ningú no ho farà, ningú no ho pot fer, ningú no ho ha de fer, per nosaltres. La grandesa, com recorda Obama, no és mai un regal.




Comentaris

envia el comentari