JUNQUERAS - ROYO - LLANSANA - X

"Certament tots aquests noms corren de fa dies. I si no hi ha sorpresa d’última hora, un d’ells, segurament Junqueras, acabarà per confirmar-se. Però amb Esquerra mai se sap"

Oriol Junqueras va quedar molt decebut de la seva experiència a la plataforma Sobiranisme i Progrés. No en va sortir ben parat, personalment i anímicament. L’historiador s’hi havia implicat amb moltes il•lusions i possiblement ignorant algunes de les regles del joc que porta annexes el circ de la política. “Els homes grisos”, com s’hi referia ell mateix, van fer-li agra una experiència que mirava de sumar en política. Però allò va quedar enrere. Junqueras ha seguit treballant per Esquerra a Sant Vicenç dels Horts, i ha seguit amb un protagonisme als mitjans fruit de la seva faceta com a comunicador-historiador. És un perfil que segurament no és atractiu per a Uriel Bertran, però segurament sí per a Joan Puigcercós i l’actual cúpula d’Esquerra. Necessiten algú afí i amb projecció que no té per què militar obligadament al partit. Junqueras diuen que és a disposar i la cúpula del partit ja l’ha sondejat en més d’una ocasió. A Joan Ridao les eleccions europees li han girat feina. Però el cas és que a més de Junqueras n’ha sondejat d’altres, començant per una Mònica Sabata que fa escassos dies va dir no a encapçalar la llista.

“Esquerra no és CiU”, diu un bon coneixedor dels budells d’ERC, i quan ho diu parla de les fortes reticències que un perfil “independent” pot aixecar al partit republicà. Potser no el volen, però el necessiten. Amb tot, tal i com començava el text d’Iñaki Ellakuria ara fa uns dies a La Vanguardia quan signava una peça sobre la possible retirada de Carod en la cursa pel cap de llista al Parlament, “amb Esquerra mai se sap”. Potser per això certes informacions periodístiques que ahir apuntaven l’opció Junqueras, es cobrien les esquenes assegurant que també el defenestrat Albert Royo, l’“electrocutada” Marina Llansana, la protagonista de travesses a gairebé tot a can ERC Elisenda Paluzie o el substituïble Bernat Joan figuren a les travesses. No està malament. Certament tots aquests noms corren de fa dies. I si no hi ha sorpresa d’última hora, un d’ells, segurament Junqueras, acabarà per confirmar-se. Però amb Esquerra mai se sap. Això és el més segur de tot, amb independència que al final el candidat sigui X. Són com són.




Comentaris

envia el comentari