LA TRAMPA D’INTERIOR

"Alguns els ho van advertir, però l’eufòria d’aquell moments no els deixava veure, com ara no els ho deixa fer la mà de cops que reben"

Per un dia em permetran que els demani llegir l’espai Coses vistes sense que en aquest humil cronista hi vegin vostès ni un bocinet d’ironia. Entenc els amics d’Iniciativa. Han rebut i seguiran rebent per diverses bandes, algunes d’elles gens anecdòtiques i molt ben instal•lades en el govern tripartit que ells mateixos ajuden a fer possible. Així les coses, és normal el sentiment d’astorament i de desorientació que s’ha fet amb Iniciativa en les últimes setmanes. És aquest un sentiment propi del boxejador noquejat, que a més no s’esperava que el primer ganxo salvatge li vingui per cop baix i a més de la mà del seu soci al ring. Obren els ulls i no hi veuen o veuen directament estrelletes, i en paral•lel els viatges es van succeint a l’estómac, a la cara, a l’entrecuix... I així estan, donant cops de puny al vent, mirant de tornar-se als mitjans que els claven dentada i no tant als polítics que els han fet ser on són a dia d’avui.

I tot ve de lluny. Ve de la pujada en escons que va protagonitzar ICV en les darreres eleccions al Parlament. Ells van passar de nou a 12 escons i van pujar més de 40.000 vots. En contrast, ERC va caure de 23 a 21 diputat i va perdre prop de 130.000 vots. I el més greu de tot: el PSC va perdre 5 escons i 235.281 vots. Intolerable a totes llums, oi? Vull dir si vostè és del PSC i veu que el germà petit creix a plaer mentre vostè es dessagna. I a l’agraïda conselleria de Relacions Institucionals i Participació de Joan Saura, algú de poques paraules però de molts fets va decidir annexar-hi el molt poc agraït i ben poc sostenible departament d’Interior. Poc sostenible a totes llums per a algú que defensa el pacifisme a ultrança i que té tirada a anar de manifestacions. Però el senyor Saura i Iniciativa es van empassar la trampa d’Interior. Alguns els ho van advertir, però l’eufòria d’aquell moments no els deixava veure, com ara no els ho deixa fer la mà de cops que reben.

I d’això els mitjans no en tenen la culpa. Potser la gent d’Iniciativa hauria de mirar a banda i banda quan seu a la taula del Consell de Govern. Segurament així trobarà millors explicacions que descriguin l’implacable marcatge a què avui els sotmeten els mèdia. D’altra banda, uns mèdia que els ecosocialistes es queixen agrament que en cap cas els són mínimament afins, però que en fer-ho demostren un cop més certa ingenuïtat impostada que mereix sanció. I és que, oi que ells mateixos admeten que els socialistes tenen un munt d’altaveus mediàtics que els tracten bé de debò? Llavors, com és que mai s’han plantejat que en alguna de les múltiples ocasions en què pacten poder sobretot en favor del PSC no hi hagi pel mig algun tipus de clàusula de no agressió per part de les teòriques “tropes amigues”? Ja sé que només de plantejar-se això un ja es deu sentir molt poc d’esquerres de debò, però no aniria ja sent hora de caure de la figuera? No seria ja hora que deixessin de conformar-se amb què el líder del PSC, com a president, els digui que la seva és una “excel•lent tasca”?




Comentaris

envia el comentari