GRANMA NO ÉS UN DIARI, ÉS UN PAMFLET

"No perquè aquestes eines siguin pròpies de països llunyans ens deixen d’embrutar si ens en fem còmplices"

Ara resulta que Granma, el pamflet oficial de la dictadura cubana diu que la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, vol erigir-se en cabdill de la “màfia de Miami”. I vostès ja em sabran perdonar per parlar de països estrangers, però és que no puc evitar un punt d’indignació quan veig que a la nostra premsa es dóna aquesta mateixa condició (la de premsa) a un pamflet infecte que allà descriuen com “el diari oficial” del règim. És simplement indignant. I ahir passava. Ahir hi havia premsa feta a Barcelona que anivellava la presidenta madrilenya amb un diari dictatorial. Els posava en el mateix pla. I vostès que tenen la paciència de llegir aquest petit racó de la xarxa amb una regularitat, bé sabran que Aguirre no és sant de la devoció d’un servidor, però resulta que aquesta senyora es presenta a unes eleccions i les guanya. Tan se valdria si les perdés, però com a mínim fa un gest que Fidel Castro i els seus “compañeros” no han conegut en sa vida i que treballen des de fa més de 50 anys perquè ningú altre no pugui fer-ho a la seva illa.

Per tant, la senyora Aguirre podrà conspirar amb qui vulgui de Miami, on per cert hi ha uns quants demòcrates més que a Cuba. I si la senyora, de la mà del seu amic Federico Jiménez-Losantos, es posa a fer projectes amb ultraliberals i neocons, que els nostres mitjans li ho critiquin tant com vulguin, però si us plau, que per fer-ho no tirin d’un instrument del totalitarisme. No perquè aquestes eines siguin pròpies de països llunyans ens deixen d’embrutar si ens en fem còmplices. No perquè aquí ningú no el llegeixi o perquè ens caigui lluny ens han d’immergir en la ignorància més absoluta, la que fa passar una dictadura per una revolució o la que fa passar un dictador per un president, la que fa passar un pamflet per un diari.




Comentaris

envia el comentari