TENA-GUARDANS, L’ÚLTIM POLS

"Algú s’imagina que José Bono, quan va perdre per només nou vots de diferència en el congrés federal del PSOE del 2000, hagués començat una tourné com la que va fer ahir Guardans pels mitjans criticant el seu propi partit?"

Ja està fet. Tots dos han perdut el pols en favor d’un tercer que passava per allà, cosa d’altra banda que acostuma a donar-se molt en política. Però un cop perdut el pols per la candidatura, el dia després mateix de transcendir el nom del cap de cartell de CiU a les europees, els dos polítics que hi havien aspirat amb més possibilitats han iniciat un altre pols. Un de subliminar, de no plantejat públicament ni segurament en clau interna. És el pols per trobar la reacció més adequada a un desenllaç advers. I aquest pols cal dir que ja l’ha guanyant Alfons López Tena per golejada, en el minut ú i gairebé sense baixar de l’autocar. Perquè a la seva elegant discreció s’hi ha oposat automàticament un cert histrionisme en la reacció d’Ignasi Guardans que desconcerta. I ho fa, astora, per poc professional i contingut. Per poc polític, vaja. I això, venint d’un personatge del nivell de preparació de Guardans, sorprèn, més encara si tenim present que no és un nouvingut a la política i que precisament entronca amb un dels cognoms més polítics de la Catalunya dels últims temps.

Algú s’imagina que José Bono, quan va perdre per només nou vots de diferència en el congrés federal del PSOE del 2000, hagués començat una tourné com la que va fer ahir Guardans pels mitjans criticant el seu propi partit? Algú s’imagina que quan Josep Borrell va ser defenestrat –i això que havia sigut el candidat al congrés triat per les bases–, hagués aparegut allà on l’haguessin cridat per dir que perquè altra gent entrés alguns com ell havien de sortir del projecte del PSOE? Oi que no? I oi que trobaríem desenes d’exemples de polítics que en el seu dia van saber metabolitzar una adversitat sense que això impliqués fer el joc als adversaris polítics externs?

Ahir els mitjans que tenen en el punt de mira la federació nacionalista informaven sobre la qüestió europea citant les explicacions de Ramon Tremosa a propòsit de per què en el seu dia va criticar Artur Mas en l’afer de l’Estatut, i automàticament després complementaven citant el reguitzell de crítiques que Guardans havia anat repartint durant la jornada al seu partit, al seu líder i a la persona que l’ha rellevat com a cap de llista. Esfereïdor. Però més encara quan aquesta manera de fer quedava contraposada a l’instant amb l’elegància d’un López Tena que tot i perdent ha acabat guanyant l’últim pols.




Comentaris

envia el comentari