DE TONTOS ÚTILS

"Ahir, no sé si per obra de traïcions subconscients, els més crítics amb Valdero el titllaven a ell i a Rcat precisament de “tontos útils”, en aquest cas de CiU."

No ens farem ara els ingenus. Era de preveure que l’entrevista amb Emili Valdero que ahir vam publicar aixecaria cert tipus de passions enfrontades. Però això a banda, força obvi per l’actualitat del personatge polític i pel seu recent cop de porta a la conselleria del també republicà Josep Huguet, de la reacció de certs lectors em va encuriosir un cert aspecte. No em va sorprendre, però va tornar a posar damunt la taula un fenomen que m’encurioseix. Si s’hi fixen, la virulència dels atacs contra l’entrevistat no eren combatent arguments (que a l’entrevista els hi havia abastament), sinó buscant el flanc personal. Algú dirà que això és pa de cada dia a Internet. I tindrà raó. Però rutines de la xarxa a banda, aquest tipus d’atacs tan personals trobo que bàsicament es donen quan algú critica la línia actual d’ERC, i més concretament quan algú de Reagrupament.cat s’hi posa.

Ni un sol dels comentaris contra Valdero que ahir van tenir a bé de complementar les seves paraules mirava de desmuntar greus acusacions com les que l’ex-alt càrrec formulava, per exemple a propòsit de l’aplicació de facto de la tercera hora de català a les escoles o la resurrecció de la vella reivindicació socialista de l’àrea metropolitana de Barcelona, ara de la mà del conseller Jordi Ausàs. En canvi, els comentaris miraven de desprestigiar Valdero i el seu entorn com a individus i com a ciutadans honestos. Un estil força espanyol i especialment curiós quan prové de part d’independentistes catalans que amb aquestes maneres haurien de tenir ben poc a veure. Però, en tot cas, un estil molt sovintejat en les disputes cainites entre sobiranistes catalans.

I només un últim apunt. A Catalunya, servidor va començar a veure penjada l’etiqueta de “tontos útils” a l’esquena de la gent d’ERC. La hi posaven convergents i sobiranistes contraris al tripartit que volien així cridar l’atenció sobre la subordinació d’ERC al PSC. Ahir, no sé si per obra de traïcions subconscients, els més crítics amb Valdero el titllaven a ell i a Rcat precisament de “tontos útils”, en aquest cas de CiU. Curiós. Deu ser que el sobiranisme ja ho té, això. Perquè algú ha escoltat alguna vegada dir que a can PSC són els “tontos útils” del PSOE? Jo no. Serà que la gent els veu com la mateixa cosa? Serà que la gent percep a les clares que dels favors al PSOE el PSC en treu sempre un bon tall i no bada? Serà que això de ser “tontos útils” només pertoca als partits d’estricta obediència catalana? Serà per això que aquest espectre va engreixant elecció rere elecció el sac dels abstencionistes?




Comentaris

envia el comentari