EL SENYOR QUE VA GUANYAR GUARDANS

"Després de la fallida operació Fuenteovejuna, ara cal saber qui estarà disposat a posar la cara (segurament per trencar-se-la) el 7 de juny"

Prometo (i consti que no sóc Zapatero) que deixaré passar els dies fins tornar a pronunciar-me sobre la qüestió del candidat de CiU a les eleccions europees, però el cas és que l’actualitat va deixant ítems damunt la taula i un servidor, que és de vocació cronista, no pot fer més que posar-los a disposició de la concurrència.
I el cas és que a Esquerra ja estan buscant cara pel que s’albira que serà una elecció on perdran representant. Així doncs, després de la fallida operació Fuenteovejuna, ara cal saber qui estarà disposat a posar la cara (segurament per trencar-se-la) el 7 de juny. I un nom comença a córrer. És el de Bernat Joan, que va ser el candidat d’ERC en les anteriors eleccions europees. I algú dirà: “Però si aquest senyor és el secretari de Política Lingüística del Govern!”. Sí, però i què? No era el senyor Rafel Niubò Secretari General de Vicepresidència quan va demanar-se permís d’un mes per figurar com a aspirant a la secretaria general d’Esquerra l’estiu passat? I és que potser no recordem com va reincorporar-se al seu càrrec al Govern, el 16 de juny, un cop descartat per a cap càrrec orgànic en el partit durant el procés congressual? És a dir, i fixin-se bé, que el congrés va ser un dissabte i el dilluns següent el senyor Niubò ja es reincorporava al govern de la Generalitat. Per tant, què no podria passar amb Bernat Joan, oi? Un altre membre del sector Carod, que podria acceptar aquesta missió al crit de banzai!!, en el camí d’un joc de gestos i gestets que ajudin a l’entesa carodista i puigercosista, això sí, sempre amb el camí de retorn a la poltrona ben assegurat.

Mentrestant els espanyols ja tenen candidats. I concretament abans d’ahir, un diumenge de pont en festes nadalenques, el senyor Jaime Mayor Oreja va tornar a escena. I agafin-se que venen corbes, perquè feia estona que aquest falcó no obria el bec i ara no hi haurà qui l’aturi, com a mínim fins el juny. Rajoy ha estat intel•ligent i a les enquestes que li apuntaven una fuita cap a la lerrouxista de Rosa Díez ell hi ha posat el mestre amb qui la basca va estar entusiasmada de pactar en els temps en què Nico Redondo Terreros conduïa el Partit Socialista d’Euskadi. Temps en què l’eufemisme “constitucionalista”, que servia per no dir “espanyolista”, no feia nosa al PSOE.

El cas és que ens podrem fer creus d’aquest tipus de decisions, però com a mínim són això: decisions. I mentre que Rajoy, a contracor, posa Mayor Oreja, Artur Mas, a Catalunya, no es decideix. Però l’exemple de Rajoy val perquè malgrat els dubtes que pugui despertar-li Mayor, sap que aquest és el senyor que en 2004 va aconseguir un gran resultat electoral que per exemple va fer que a Catalunya guanyés la candidatura de CiU per 8.001 vots. I a la federació nacionalista encara estan debatent si repeteixen l’aposta Guardans, el candidat que va perdre no només davant d’Obiols, sinó també davant de Mayor Oreja.

L’ortodòxia amb les apostes d’Artur Mas pel dret a decidir i per la casa gran del catalanisme bé que aconsellarien assenyalar ja amb el dit Alfons López Tena. Però el cas és que la decisió encara no està pressa. Hi ha dubtes. Així ho diu l’entorn del líder convergent. La decisió no està pressa, i punt, com a mínim fins el CEN del proper 12 de gener.(*)


(*) Apunt: El CEN del 14 de gener de l’any passat va triar els noms dels candidats a les eleccions del 9-M a les Corts espanyoles.




Comentaris

envia el comentari