I CIU A QUÈ ESPERA?

"Mas té en Ignasi Guardans i en Alfons López Tena dues opcions ben diferenciades, però no es decideix"

Winston Churchill va assegurar que el temps és més important en política que en gramàtica. A Madrid n’hi ha que desesperen amb l’administració del temps que fa Rajoy, qui per cert ha aprofitat el parèntesi nadalenc per desconnectar uns dies fora de l’Estat. Però fins i tot el murri i gallec Rajoy hi ha coses que les enllesteix amb uns marges comprensibles, plausibles, entenedors. Ahir, de fet, va transcendir que Jaime Mayor Oreja tornarà a ser el seu candidat, el del PP, a les eleccions europees del proper 7 de juny. Per la part del PSOE fa temps que se sap que l’exministre Juan Fernando López Aguilar assumirà aquesta responsabilitat després de guanyar-però-perdre a les Canàries, al més pur estil CiU. I parlant de la federació nacionalista, algú sap per què encara no ha fet públic el nom de qui serà el seu cap de cartell en aquests comicis? La majoria de vostès no ho saben. Servidor no ho sap. Però el que és pitjor, cap dels nombrosos càrrecs convergents i socialcristians consultats no saben a què respon la tria dels temps que ha fet Artur Mas per dotar de desenllaç aquesta incògnita.

De la resta de partits ja se sap que en principi no hi haurà sorpreses, però en el cas de CiU hi ha un que vol repetir i un altre que es mostra més que a disposar. Mas té en Ignasi Guardans i en Alfons López Tena dues opcions ben diferenciades, però no es decideix. I així ha estat com entre bambolines fa setmanes i setmanes que corren hipòtesis de tercers noms tan diferents –i en alguns casos exòtics– com els de Pilar Rahola, Vicenç Villatoro, Àngel Colom, Heribert Padrol o Antoni Vives. Alguns d’aquests noms no han estat mai damunt la taula del líder convergent, però han anat fent xup-xup. I la pregunta és: CiU a què espera? Mas a què espera? I aquí van dues possibles respostes. Una: esperen a ajustar al màxim la designació, conscients com són Mas i el seu equip de la necessitat d’aprofitar l’onada dels mitjans per treure el major rendiment possible als impactes informatius. Dos: esperen a veure qui hi posen els d’Esquerra. Perquè, s’imaginen que al final les eleccions europees d’aquest 2009 acabessin convertint-se en un debat sobre el dret de decidir dels catalans?




Comentaris

envia el comentari