ALS ERMENGOL PASSOLA

"Creia profundament en allò que defensava i ho feia amb un seguit d’idees ben clares, sòlides, incorruptibles. I això el va acompanyar sempre"

Se n’ha anat i som molts els qui el trobarem a faltar. Ho faran sobretot els qui el van conèixer i aquells qui l’estimaven. Però més enllà dels seu cercle més íntim, som molts els qui els trobarem a faltar. Perquè el país el trobarà a faltar. Sé que frases d’aquestes són les que fan gràcia o crispen (i sovint totes dues coses alhora) a segons quins habitants de la casa gran del progressisme. Però a mi em surt dir-les. Em surt escriure-les, així, d’espontani. Perquè a més són coses en les que hi crec molt. Com l’Ermengol Passola creia en aquest país que molts encara es resisteixen a considerar-lo en aquestes termes però que gràcies a testimonis com el d’aquest catalanista de base molts altres podem considerar-lo així, reivindicar-lo i fer-ho en democràcia i amb perspectives, malgrat tot, que algun dia hi haurà justícia i podrem tenir el dret i el poder de decidir.

Vaig conèixer el senyor Passola ara farà uns quatre anys. Jo treballava en la tesi a la facultat i a la vegada feia tot allò de periodístic que se’m posava a tir. No tenia un no per a cap proposta. Encara avui no el tinc i així ens va. Però llavors encara menys. La fam de periodisme i la consciència de ser un afortunat per poder-me dedicar a una professió que m’apassiona hi posaven la resta. I vet aquí que un dia un bon amic editor em va proposar de parlar amb el senyor Passola. El veterà empresari tenia una proposta i volia que jo la valorés per ell. I el cas és que ja han passat força anys i no crec que passi res per dir-ho. La proposta de Passola em va demostrar la talla del personatge... i la del país que tenim. O millor, em va demostrar la talla del país que ens manca tenir encara amb prou convicció. Ell volia editar uns petits llibres, com opuscles, que s’encartessin en espanyol a premsa en les zones del país amb més presència d’immigració, nova i de mitjans del segle passat. Seria llarg explicar i de detallar tot el projecte. I el cas és que no es va acabar fent amb l’editor amic. Però tot allò que vaig escoltar aquella tarda a les oficines de Mobles Maldà era molt engrescador, potser no per com volia posar-lo ell a la pràctica, però sí sobretot per la il•lusió que hi posava, per aquella guspira que al senyor Passola, ja gran, encara el feia vibrar. Creia profundament en allò que defensava i ho feia amb un seguit d’idees ben clares, sòlides, incorruptibles. I això el va acompanyar sempre. Quina enveja. Quina admiració. Quina falta que ens fan els Ermengol Passola que encara queden i els que estan per venir.




Comentaris

envia el comentari