BONS TEMPS PER LA LÍRICA

"Confiem, però, en la força de superació que Catalunya sempre ha demostrat com a societat, i en la professió periodística com un dels pilars imprescindibles del nostre sistema"

En realitat aquest article havia de titular-se “mals temps per la lírica”, però vostès, els pocs pacients que avui dia 1 de gener tinguin a bé de posar-se una estona davant l’ordinador i tenir la gentilesa d’entrar en aquest diari i en aquesta humil columna, ja em permetran la llicència literària. No volia començar l’any molt en negatiu, tot i que els indicadors bé que ens ho posen en safata. Però no ho volia fer, oi que m’entenen?

El cas és que 2009 pinta dur. Per l’economia, és a dir per la butxaca. Per la política, és a dir, a Catalunya, pel tripartit i per CiU (la resta sempre tenen anys durs). Però per a aquesta professió que hem triat els que escrivim a can Singular, l’any s’albira especialment complicat. Ja em perdonaran l’esment al periodisme. No vull ser endogàmic però un dia a l’any, ja sabran perdonar-me que parli de la meva professió. Les empreses passen moments complicats, especialment les immobiliàries, i la despesa es controla molt més. La publicitat, erròniament, és la primera en rebre, i tenint present que la majoria de mitjans beuen sobretot d’aquesta font, no cal que els entri en molt detall sobre l’any que ens espera. Ahir, sense anar gaire lluny, tancàvem l’any amb l’anunci d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO) presentat pel Grup Zeta i que afectarà 531 treballadors, és a dir, la quarta part dels 2.300 que té l’empresa editora, entre d’altres, d’El Periódico de Catalunya i de l’Sport, que podrien veure com es fa fora una trentena de professionals del primer mitjà i una vintena del segon. Molt males notícies que es sumen, per exemple, a la primera vaga laboral que ara fa uns dies va viure El País.

El que els deia: mals temps per la lírica. Confiem, però, en la força de superació que Catalunya sempre ha demostrat com a societat, i en la professió periodística com un dels pilars imprescindibles del nostre sistema. Confiem-hi, així com en l’esforç que fem els qui no vivim de la subvenció, sinó sobretot de la confiança de vostès, amics lectors. Els desitjo que comencin bé un any que hem de confiar que sigui menys dolent de com el pinten!




Comentaris

envia el comentari