PUIGCERCÓS I LA COHERÈNCIA

"Ja té la presidència del partit. Ara li queda ser cap de cartell, i després no caure pel pedregar només d’estrenar-s’hi"

Ahir va sortir Felip Puig i va dir el que tothom ja s’esperava. Que CiU no concorrerà amb ERC a les eleccions europees, igual com no ho faran els socis dels republicans al tripartit, PSC i ICV. Es veia a venir. Ha caigut com fruita madura. I de fet, si Convergència no hi va renunciar en un principi va ser bàsicament per deixar que ho fessin uns altres abans que ells. Altra cosa hauria estat donar l’excusa que estava esperant Esquerra per saltar ràpidament i dir “ho veieu com aquests convergents no ens volen per res? Ho veieu com ens empenyen a pactar amb el PSOE?”. Els escarafalls, a aquestes alçades de la pel•lícula no els hauria fet segur Joan Puigcercós, però possiblement sí Joan Ridao i per descomptat que haurien protagonitzat lletres i lletres a fòrums, blogs i similars del jovent i de la bona gent d’ERC que encara acumula rancúnia vers CiU malgrat el pas dels anys.

Però el cas és que els primers en rebutjar la pensada de Puigcercós van ser els seus socis, que ho són gairebé a tot arreu del país. A tot arreu menys a Europa, els han vingut a dir. I clar, quan després ha sortit CiU i ha dit “si a tot arreu no, per què a Europa?”, la reacció dels republicans ha hagut de ser moderada... de moment, però ja veurem perquè aquest món d’Esquerra és especialment imprevisible. Allò del Dragon Kahn que va dir en el seu dia el doctor Carretero, recorden? I bé, un cartutx més que ha cremat Puigcercós en la seva cursa cap a on només ell en té consciència. Perquè el cas és que, malgrat tot, ell va passant dies i empenyent anys, i de moment ja ha assolit bona part del que feia anys que ambicionava. Ja té la presidència del partit. Ara li queda ser cap de cartell, i després no caure pel pedregar només d’estrenar-s’hi. L’equidistància és un recurs que mira de desenterrar per culminar aquesta segona fase del pla. De moment li costa. I també s’entén. Però ell no defalleix i això en política és important, per cert, gairebé tant com la coherència.




Comentaris

envia el comentari