MONTILLA, EL BOMBO, ELS JUGADORS I L’HIMNE

"I en un moment donat ens van caure al cap uns papers de la JNC on s’hi podia veure la imatge de José Montilla fent de Manolo el del Bombo i acompanyant una fotocòpia del seu article de La Vanguardia titulat Por qué quiero que gane España"

Ahir vaig anar al Camp Nou a veure el Catalunya-Colòmbia. Com sempre en aquests casos, més il•lusió que no pas passió, més sentiment que no pas raonament. Però sobretot, aquell compartir una estona amb amics i amb un munt de gent que t’envolta, a qui no coneixes de res però amb qui saps del cert que alguna cosa t’uneix. Ahir a l’estadi érem pocs, però les condicions climatològiques i el rival en part també ho justificaven. Només en part.

Molta canalla, molta estelada i pel meu gust massa trompeta. En els minuts previs a l’inici del partit, música de Juanes pels altaveus, suposo que per allò de sintonitzar i de crear bon clima amb els visitants. I en un moment donat ens van caure al cap uns papers de la JNC on s’hi podia veure la imatge de José Montilla fent de Manolo el del Bombo i acompanyant una fotocòpia del seu article de La Vanguardia titulat Por qué quiero que gane España (publicat a la secció d’esports d’aquest diari, el 29 de juny del 2008, a la pàgina 57). El nen del meu darrere, en veure el paper, li va demanar a qui suposo que és el seu pare: “Qui és aquest”. I el presumpte progenitor va contestar: “El Montilla”. “Que ha vingut?”, va seguir preguntant el nen amb allò que tenen les criatures de tan periodístic. I la mirada del pare, com la meva, es va dirigir a la llotja. I sí, hi era. Llavors va tocar el moment dels himnes i al marcador feien primers plànols de les autoritats. Montilla cantava Els Segadors, però en intercalar-se les seves imatges amb les dels jugadors, ho vaig veure clar: no hi havia ni un que cantés la lletra. Ni Bojan, ni Puyol, ni Piqué... i així tot l’onze titular. Als tres minuts, servidor rebia un sms d’un amic: “No hi ha cap jugador de Catalunya que conegui Els Segadors”. I bé, potser no és exactament així, però sí que és cert que n’hi havia que eren a l’estadi per obligació. Alguns a la llotja tinc molt clar que això els passava. A les graderies, ni un. I a la gespa, potser el mateix Puyol, en part pel que va passar a simbolitzar després de la retirada del Pep jugador.

Però, i en Xavi? Per què ahir no era a l’estadi? Ja sabem que els diners que els deuen pagar per fer aquest partit, a segons quins jugadors els sonarà a ferralla, però a cas no hauria pogut estar el partit d’ahir una bona oportunitat per anar esborrant el seu “Vivaspaña” a la Plaça Colom de Madrid? I en Valdés? I en Cesc? Com és que ahir no hi eren? I com ells tants altres. De Tamudo ja veuen que no me’n demano res. Però vist el poc quòrum d’estrelles catalanes que aconsegueixen aquests partits de la selecció, ahir fins i tot vaig arribar a valorar els que hi eren, ni que fos per compromís. Una paraula que a alguns joves milionaris els deu sonar a llatí.




Comentaris

envia el comentari