VALDERO COM A SÍMPTOMA

"Símptoma de desafecció crònica respecte del tripartit, un invent que ja fa cinc anys que roda però que encara no acaba de quallar"

Ahir el tripartit gairebé es va negar a admetre que el seu Secretari de Comerç i Turisme, Emili Valdero, hagués dimitit. En roda de premsa posterior al Consell Executiu, el portaveu accidental, el també accidental Francesc Baltasar, va reduir-ho a un cessament. De la carta de dimissió presentada a primera hora per Valdero el conseller semblava no tenir-ne ni constància. I a més va venir a dir que aquesta qüestió havia passat com un sospir per la reunió del govern, com si res. Va dimitir, doncs? El van cessar? Va passar una cosa primer i l’altra després?

El cas sembla clar, com també s’intueix com a evident la coïssor que la ferida va provocar ahir a Sant Jaume. Un militant republicà, professor d’Economia a la UB, va dir prou i va decidir posar fi als seus reiterats intents per dotar de sentit la seva presència al govern que mercès al seu partit és el de Catalunya des de fa cosa de cinc anys. Però en veure que això ja era del tot manifestament impossible, per culpa del seu conseller i per culpa de les retallades aplicades pels socialistes i assumides sense rèplica pels d’Esquerra, Valdero va acabar per dir que fins aquí havia arribat. Tanmateix, ell podia permetre’s una decisió d’aquest tipus, ara que es reincoporarà a la seva plaça com a docent universitari, i via. D’altres, segurament igual d’independentistes convençuts i igual d’exigents, potser es veuen forçats a fer com que no són ni una cosa ni l’altra, ni independentistes ni exigents, perquè el sou públic escalfa i allà fora, al carrer, es passen moltes vicissituds i fred. No cal demanar herois en temps tan poc marcat per l’èpica, oi?

Però el pas que ha donat Valdero cou especialment a Palau i a Calàbria, perquè l’ha fet ell i no el Govern, i perquè no només és valent, sinó que a més ha estat molt meditat, perquè feia temps que s’estava coent i perquè respira símptoma. Símptoma de desafecció crònica respecte del tripartit, un invent que ja fa cinc anys que roda però que encara no acaba de quallar. No convenç ni als seus, i això que l’artefacte ja no és una joguina nova que va d’estrena. De camí fet ja en du una estona però la insatisfacció permanent hi segueix instal•lada, per descomptat entre la gent coherent que hi ha Esquerra, però fins i tot entre els rengles socialistes, que encara no s’adapten a aquests lletjos que els fan alguns d’ERC molt de tant en tant. I és que no ens enganyem, regalets de Nadal com aquests costen d’acceptar.




Comentaris

envia el comentari