AMB LA PALLA A L’ULL

"No els hauran entabanat de nou i ara els hauran venut que la cosa va de terminis, quan en realitat tots sabem que aquests els controla el govern espanyol a plaer, oi?"

De vegades costa d’entendre el nivellàs que llueix la nostra classe política. Perquè d’acord que no demanem que hi hagi un Josep Benet, un Ramon Trias Fargas, un Antoni Gutiérrez Díaz, com tampoc no esperem que Jordi Pujol torni. Però dit això, seria d’esperar que l’actual generació de polítics catalans mostressin menys afició a autoimmolar-se, així com també caldria esperar-ne més resistència al poc subtil art de la vexació perpètua a la qual es lliuren amb plaer des de Madrid, ja sigui des d’una Moncloa popular o socialista.

Perquè ara exactament de què estem parlant? Al voltant de l’afer del finançament, a què estan jugant? Perquè no em diran que ara la gran crisi que ocupa la classe política en ple a les portes de les festes nadalenques és lluitar perquè Zapatero no ens torni a ajornar un model que ja fa temps que va superar tots els terminis haguts i per haver a la llei. Això no ho estaran escenificant seriosament, oi? No els hauran entabanat de nou i ara els hauran venut que la cosa va de terminis, quan en realitat tots sabem que aquests els controla el govern espanyol a plaer, oi? La palla a l’ull de la nostra classe política no serà de dimensions tan còsmiques com per caure ara en aquest nou parany, veritat? M’agradaria creure-hi, tot i que les corredisses, els sospirs i les converses polítiques dels últims dies em fan malpensar. Tinguem fe, malgrat tot. No debades venen dies de profund significat religiós.

Però per als agnòstics militants i per a tots aquells que tenen ganes de saber com es feia política a Catalunya quan allà fora algú encara ens respectava, parin atenció a la biografia de Ramon Trias Fargas que ha de veure la llum el proper mes de març. L’ha escrit Jordi Amat i ha acaba de guanyar el premi Gaziel de biografies i memòries. Jo només ho deixo damunt la taula perquè si de passada s’hi anima algun dels nostres polítics i llegint, llegint li cau la palla de l’ull, tot això que haurem guanyat.




Comentaris

envia el comentari