DE PIMPINELA NOMÉS N’HI HA UNA

"El PSC es veu obligat a sobreactuar davant dels seus socis del PSOE, i a l’estil més naïf dels Pimpinela fan com que no s’estimen, gesticulen, xisclen, però en definitiva tothom sap que són germans i que actuen"

Recorden aquell programa del doctor Bartolomé Beltrán que es deia “En bones mans”? Oi que inquietava més que divulgava? Servidor era petit i quan veia aquells minuts inacabables de tele només feia que pensar com d’esfereïdor seria veure’s en un d’aquells tràngols. Els pacients en teoria estaven en bones mans però patien molt. Un estil a allò que els passa al PSC i a Esquerra. I és que el PSC està en bones mans perquè el PSOE l’abasteix de molts vots, però després fa que pateix per allò que diu la cançó castissa: “ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio”. El PSOE, és a dir ells, queda sovint molt malament amb Catalunya, i això en el passat, quan eren oposició, es podia atribuir al fet que CiU governava la Generalitat. A Sant Jaume no hi havia un “amic” i això deien que es deixava notar. Però ja fa algun temps que aquest argument va començar a apuntar aluminosi, i va acabar esfondrant-se amb l’afer Estatut. D’aleshores ençà, el PSC es veu obligat a sobreactuar davant dels seus socis del PSOE, i a l’estil més naïf dels Pimpinela fan com que no s’estimen, gesticulen, xisclen, però en definitiva tothom sap que són germans i que actuen.

L’espectacle és força denigrant i ja l’han gastat molt (com Pimpinela mateix), però m’han de creure si els dic que segueix tenint molt d’èxit. Així ho diuen les urnes, com a mínim a Espanya, ja que a Catalunya fa un cert temps que l’audiència passa certa factura a un PSC que no fa més que perdre vots a cada convocatòria electoral que es presenta. Però governa. Gairebé a tot arreu. I això atrau, especialment a altres que voldrien semblar-s’hi ni que fos una mica. Aquest és el cas d’una ERC que fa temps que es va posar en les “bones mans” del PSC, assumint de gust l’esclavatge i el desgast que això els ha comportat. Pensen que ells també poden jugar a fer de Pimpinela, però s’obliden d’una cosa: ells no són germans del PSC. Per tant, per moltes noves oportunitats que vulguin fer veure que donen, el final feliç després de la comèdia en el seu cas pinta més cru. I és que quan els socialistes es dediquen a fer patir els seus socis (i de retruc al país), això de teatre no en té res. De Pimpinela només n’hi ha una, senyors d’Esquerra.




Comentaris

envia el comentari