Carod i Puigcercós convergiran

"La lògica carodista i puigcercossista bé hauria aconsellat dosis ingents de cola súper per aferrar-se a la poltrona, però Portabella (que no Joan Ridao) se sap la “tercera via”"

Alguns han volgut caricaturitzar Jordi Portabella com “el nen Toni Miró” o com “l’amic de Floquet de Neu”. Uns han criticat la seva indissimulada afició a lluir planta, mentre que altres troben que la seva estrella política va entrar en clara decadència el dia que la mascota del Zoo de Barcelona va deixar-nos. I és cert que Portabella ha viscut molt de la seva imatge i que més aviat ha aportat poc com a responsable municipal a Barcelona. Però no ens enganyéssim. No és només façana. Tampoc no és només una ambició. És una intuïció. Un polític amb olfacte que ha sabut sobreviure al dualisme que des d’Esquerra sempre s’ha condemnat tant portes enfora però que tant s’ha practicat portes endins fent triar els seus quadres entre “papa Carod” o “mama Puigcercós”.

Portabella, per càlcul polític i no pas per vocació filoconvergent o antisocialista, va esdevenir ara fa aproximadament dos anys el primer líder institucional d’Esquerra en desestimar la fórmula tripartida. Ho va fer a l’Ajuntament de Barcelona, en passar de cinc a quatre regidors, o el que és el mateix, en passar del 12,8% dels vots al 8,81%, o els que és el mateix, en perdre 43.161 vots, és a dir, gairebé la meitat dels que havia aconseguit en 2003. La lògica carodista i puigcercossista bé hauria aconsellat dosis ingents de cola súper per aferrar-se a la poltrona, però Portabella (que no Joan Ridao) se sap la “tercera via”, “el tercer home”, com quan Carod pretenia l’herència del pujolisme i aixecava el dit fent saltirons darrere de Mas i Maragall.

Però ell no es postula ara com a candidat a res. De fet, si optés a fer-ho per la candidatura a la presidència de la Generalitat seria tant com postular-se per la jubilació prematura de la política. En canvi, ara Portabella sí que es postula com a home pont entre Carod i Puigcercós, per mirar de fer-los convergir vers un pacte, com acabarà passant. I és que Portabella té olfacte, així com la mirada ja posada en ser un altre tipus de pont, potser passades les properes eleccions catalanes, entre ERC i algú altre que no sigui el PSC i que no els faci perdre tants vots.




Comentaris

envia el comentari