ARIGATO, MONTILLA

"I jo només demano una cosa: si us plau, senyors de protocol, vestim-ho bé. Facin que la primera impressió sigui d’impacte i que sembli fins i tot que els acabarem fent un favor si aposten per nosaltres"

El president de la Generalitat s’ha proposat vèncer aquella veueta interior que a tots ens acompanya i que sovint davant la dificultat ens resigna amb un “què hi farem?”. Com a mínim ara s’hi ha decidit respecte de l’ERO que amenaça els treballadors de la Nissan. Una altra cosa és el nou finançament que no arriba perquè –què hi farem?– l’amic Zapatero ens ho posa massa difícil. De fet, li ho posa massa difícil a un José Montilla que ens havien dit que era un gran negociador i un gran gestor. Problema: Zapatero ja el coneixia abans que se’n creés aquesta llegenda, i actua en conseqüència.

Però hem de ser optimistes. Els japonesos no coneixen al president, així que potser el viatge que la delegació catalana va començar ahir i que s’allargarà tres dies al País del Sol Naixent encara podria donar algun resultat per a sorpresa de propis i estranys. Ara! Perquè això passi caldrà haver tingut molta cura de les formes. Confiem que els encarregats de protocol hagin estat fins, perquè ja és una gran cosa que la primera impressió sigui bona, malgrat que és obvi que només amb això no n’hi ha prou. Diuen que Montilla ha anat al Japó amb la intenció de convèncer les empreses nipones amb delegació a Catalunya que els convé continuar al nostre país, on representa que tindran tota la modernitat i la innovació que els calgui per desenvolupar els seus projectes. I jo només demano una cosa: si us plau, senyors de protocol, vestim-ho bé. Facin que la primera impressió sigui d’impacte i que sembli fins i tot que els acabarem fent un favor si aposten per nosaltres. Que dimecres diguin adéu a la delegació catalana amb grans reverències i amb un sentit “Arigato, Montilla”. I amb aquestes “gràcies” i un nou tour de la nostra diplomàcia, a veure si encara haurem arreglat alguna cosa.




Comentaris

envia el comentari