VENCEN I CONVENCEN

"És cert que l’actual exèrcit no és el franquista, la seva funció respecte de la “unitat d’Espanya” és la mateixa"

Com deia el gran Carles Soldevila a les seves memòries, seré verídic, però renuncio des d’ara a ser complet. De fet, una columna mai no pot ser completa. Sempre resta inacabada a l’espera que la següent expliqui allò que ella ha deixat a càrrec de les hores que la seguiran. I en aquestes m’hi troben vostès, pacients i curiosos lectors.

Avui seré incomplet via Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). No hi ha espai per ressenyar tot el seu darrer estudi i fixaré la mirada en una dada remarcable: els ciutadans de l’Estat espanyol (catalans inclosos) tenen l’exèrcit com la institució que més valoren. I obviant el fet que la policia espanyola és la segona del rànquing, perquè aquest flanc ens obligaria a entrar en disquisicions psicològiques que no ens pertoquen a propòsit de certa necessitat de referents d’autoritat, la dada no deixa de ser certament inquietant. Evidentment, les enquestes del CIS són el que són i no les hem de revestir d’un tel d’infal•libilitat que no tenen. Però apunten tendències. I vist des de Catalunya, aquest rànquing i el seu líder (l’exèrcit espanyol) inquieten. Perquè si bé és cert que l’actual exèrcit no és el franquista, la seva funció respecte de la “unitat d’Espanya” és la mateixa. Per tant, tots aquells que ens la saltaríem olímpicament (aquesta unitat) seguim amb un enemic potent i amb més força. I és que a més de la seva artilleria pesant i d’unes files ben alimentades a base de crisi econòmica i d’immigració llatinoamericana, ara l’exèrcit espanyol compta amb una arma de grans dimensions. Perquè ara les enquestes diuen que convenç, i el que és pitjor, sense disparar ni un sol tret. Això defensa l’enquesta del CIS.

Com a mínim, durant la guerra civil i les dècades que la van seguir, els militars eren Francisco Franco, Millán Astray i el seu arnat “mori la intel•ligència!”. Estava clar que ens oprimien per terra, mar i aire. Ara no. Ara no està clar que ho facin però ho segueixen fent. Segueixen tenint les armes que una constitució sacrosanta legitima que puguin utilitzar contra nosaltres. No les disparen però hi són i coaccionen. I al seu capdavant, un cap d’Estat que tothom coincideix en dir que és "campechano" i poca cosa més; un president del govern que diu defensar el fantasma de l’Espanya Plural, i una ministra de Defensa dona i nascuda a Catalunya. Les enquestes els adoren. No vencen sobre el camp de batalla però ho fan simbòlicament. Diu el CIS que convencen, i amb això ja vencen.




Comentaris

envia el comentari