ESPADA ABSURD

"El ciudadano Espada, ja reconvertit d’El País a El Mundo, i ja com a nacionalista espanyol sense complexos, aprofita per mirar d’esquitxar algú que per nacionalista català l’incomoda profundament"

Que el salt polític que alguns han fet en els últims anys hagi estat digne de les millors gestes de Sergei Budka no justifica segons quines tombarelles columnístiques. L’opinió no ho justifica ni ho empara tot. No empara, per exemple, que ahir el senyor Arcadi Espada es despatxés demanant la sortida d’Artur Mas de la vida pública, ni més ni menys que per un presumpte delicte que encara ningú no ha demostrat i que en tot cas no hauria estat perpetrat ni pel propi líder convergent. Tot ve a tomb de les informacions que situen el pare de Mas entre els 67 ciutadans espanyols investigats per tenir comptes secrets al paradís fiscal de Liechtenstein. I arrel d’aquesta informació, el ciudadano Espada, ja reconvertit d’El País a El Mundo, i ja com a nacionalista espanyol sense complexos, aprofita per mirar d’esquitxar algú que per nacionalista català l’incomoda profundament. Li sobra, i per això no es conforma amb atacar-lo, sinó que en demana directament l’expulsió de la vida pública.

Però a Espada el perd aquell punt de rancúnia que vessa en tot el que escriu. El perd, per exemple, treure a tomb els seus fantasmes del socialisme del passat (cas Juan Guerra) per mirar de fer comparacions del tot forassenyades, per surrealistes i demagògiques. Perquè per començar, aquí de moment no hi ha condemna. I per mirar d’acabar, el senyor Espada sap per quin delicte va ser condemnat el germà de l’exvicepresident Alfonso Guerra? Sí? Doncs si és així ja sap que mirar de comparar aquest cas amb les informacions sobre el pare d’Artur Mas és del tot impropi. Aquest és un flanc que el perd, però l’altre, consubstancial al personatge, és el mirar de fer política des d’una columna d’opinió. No hauria de fer-se, com a mínim. No sense advertir-ho, almenys. Però això és el que fa el senyor Espada a diari, mirant de revestir la seva munició d’un vernís periodístic que va perdent. La batalla política, la no argumentació política, va restant a l’anàlisi i això el fa caure en errades de gruix com l’és el demanar responsabilitats polítiques enlloc de jurídiques, i per exigir-ho a un que passava per allà i no al seu familiar, a qui de moment encara empara la presumpció d’innocència. Mas (Artur) per a Espada no mereix ni això. Ja està tot dit, oi?




Comentaris

envia el comentari