FELIPE I L’ATUR

"Milers de ciutadans, quan algú els planta al davant la combinació “Felipe” i “atur”, segurament no podran deixar de recordar com en el seu dia González va prometre 800.000 llocs de treball i va acabar per crear dos milions d’aturats"

Parlàvem ahir a l’editorial del nostre diari sobre els expresidents. Ho fèiem dels dos catalans que tenim, però i si ens aturéssim un moment en els espanyols? Què dir-ne, oi? O millor: què no dir-ne, oi? José María Aznar insisteix en caricaturitzar-se i autovexar-se constantment, pel que desistiré de posar-m’hi. Però, i Felipe? I González? Què dir d’aquest expresident a qui tant i tant li va costar assumir que el seu moment havia passat. Què dir d’aquest animal polític que mai va acabar de pair que si el van fer fora va ser, efectivament, per un linxament ben orquestrat per la Brunete Mediàtica (que ell mateix va batejar), però a la vegada també per tota la mà de porqueria que va arribar a generar en temps rècord aquell PSOE on ell era “Déu” (sic) i que havia de “morir d’èxit” (sic). La no assumpció d’aquest segon factor va encallar durant anys Felipe, i encara ho fa en certa manera. No ha metabolitzat encara el seu descavalcament de la primera fila de la política i segueix reivindicant-se com el gran estadista que fa temps que va deixar de ser.

Així les coses, el traeix el subconscient i es llença en planxa a donar consells sense parar compte del full de serveis que va deixar en alguns punts ben pobre. És així com ahir es va llençar a parlar de la crisi i de l’atur. A mig camí entre l’honorable catedràtic i l’expert consultor, ahir va deixar anar que “l’atur creix més perquè s’ha abaixat de cop l’escala del creixement”. Ho va fer per donar un cop de mà a Zapatero, suposem. Ara! Petit problema: milers de ciutadans, quan algú els planta al davant la combinació “Felipe” i “atur”, segurament no podran deixar de recordar com en el seu dia González va prometre 800.000 llocs de treball i va acabar per crear dos milions d’aturats. Són detalls. Potser d’aquells que els expresidents haurien de tenir en compte abans d’obrir la boca. Sobretot abans de posar-se a donar lliçons.




Comentaris

envia el comentari