Rijkaard era un patata i el Barça no és catalanista

"Si acceptem que la quota de catalanisme queda coberta amb una mini bandera a la samarreta, també haurem d'acceptar que Montilla és catalanista perquè sap parlar català"

Entre els fans de Laporta s'està posant de moda criticar que haguem deixat de protestar tots aquells que vam estar-hi en contra. I per què hauríem de protestar? No van entendre res. No ens queixàvem de Laporta per vici, ens en queixàvem perquè l'equip era una tifa en tota regla. Ho era a nivell esportiu i ho era també a nivell disciplinari. I teníem tot el dret a enfadar-nos, només faltaria! El Barça no és una ONG destinada a satisfer la pedanteria dels seus dirigents ni a donar-los una confiança incondicional -com si fossin funcionaris-, el Barça és un club que ha d'aconseguir que els seus socis, és a dir els seus amos, estiguin contents, i no ho estàvem gens ni mica veient la flegma dels jugadors, la incapacitat tècnica de l'entrenador i el nostre president muntant ciris per aquí i per allà. Dret a queixar-nos, doncs, tot el del món. De fet nosaltres teníem raó quan dèiem que no s'estaven fent bé les coses, perquè el Rijkaard era un patata i ara ha quedat demostrat. Cap empresa no hagués contractat una persona així, amb un currículum tan breu i fracassat -fer baixar un equip a segona divisió i fer un paper tristíssim amb la selecció holandesa- i amb una personalitat tan tova i mediocre. Ni talent ni carisma, un tita fluixa, un no ningú, un poca substància, una tulipa, un peix bullit a qui els periodistes sempre van perdonar l'escarni només perquè era una bona persona. Aquest país és així d'imbècil. A mi què m'importa que sigui una bona persona? Jo no vull que m'operi una bona persona, jo vull que m'operi un bon metge. Hi ha l'argument de les dues lligues i la Champions. Bé, llavors teníem uns jugadors que no havien guanyat mai res d'important i que per tant es motivaven quasi sols, i també hi havia en Ten Kate, que era l'únic que sabia posar ordre al vestidor. Quan els jugadors van saciar la seva ambició personal i Ten Kate va marxar del club, el Camp Nou va obrir les seves portes per deixar entrar tot el prostíbul dels seus afores. Ara l'equip va molt bé, doncs fantàstic i l'enhorabona al senyor Laporta per haver encertat a l'hora d'escollir l'entrenador. I si dic que va bé no ho dic només perquè la pilota entra, sinó perquè més enllà dels resultats, es nota pertot el rastre de la intel•ligència i de la professionalitat, cosa que amb Rijkaard no es va veure ni a la final de París; i si tenim mala sort i enguany ens fan fora de la Champions a quarts de final o fins i tot a vuitens, si llavors surten alguns a demanar la dimissió de Laporta, em faran la mateixa ràbia que van fer-me els que van estar-lo defensant quan era del tot indefensable. Estimar el Barça no és oposar-se o donar suport a una persona determinada de manera categòrica, ni tampoc tenir com a únic argument els títols que s'han guanyat o s'han perdut. Estimar el Barça és saber valorar amb justícia quan la feina està ben feta i quan no ho està.

Dit això, ara que les coses van rodades, potser seria un bon moment per convertir el club en un referent nacional. Laporta presumeix d'haver-ho fet, però jo sincerament no ho veig enlloc. Perquè escolta, si acceptem que la quota de catalanisme queda coberta amb una mini bandera a la samarreta, també haurem d'acceptar que Montilla és catalanista perquè sap parlar català. I naturalment que Laporta és més dels nostres que no pas Nuñez i Gaspart, però és que si agafem Espanya com a punt de referència ens passarem la vida conformant-nos amb misèries. Laporta, Guardiola i tots els jugadors catalans del club, podrien començar a entendre que parlar català a Catalunya mai no és de mala educació, mai, i que si a Can Barça els periodistes espanyols els fan una pregunta en castellà, ells tenen el dret de respondre en català i els altres tenen el deure d'entendre'ls. Que Espanya se'ls hi tiraria a sobre? D'acord, però és que és ben sabut que defensar els interessos de Catalunya mai no surt gratis. I en tot cas, si no estan disposats a pagar aquest preu, llavors que deixin de presumir de coses que no fan. El problema és que tothom té por de les reaccions que pugui tenir Espanya i en canvi ningú no té por de les conseqüències que comporta denigrar la seva pròpia llengua. El problema també rau en el fet de donar a entendre que el catalanisme es redueix a portar un adhesiu amb quatre barres enganxat al cotxe. És precisament amb actituds com aquestes que tants polítics, entitats i ciutadans, s'estan carregant el país que diuen defensar.




Comentaris

envia el comentari