GUARDANS, AGUIRRE I ELS ECOS DE BOMBAI

"A tots ens pot repercutir i ja veurem d’aquí a uns mesos si els ecos de Bombai no s’acaben deixant notar en la política catalana i espanyola del 2009"

Sembla mentida però la teoria del caos insisteix en transcendir de la pura llegenda i aquest món global nostre li ho posa fàcil. Perquè, no em negaran que els desgraciats fets que van tenir lloc a Bombai la setmana passada bé podrien acabar tenint conseqüències polítiques ben a tocar nostre. Allà a l’Índia ha dimitit el ministre de l’Interior, i això ens és ben igual, però què me’n diuen del que pot succeir políticament amb Esperanza Aguirre o amb Ignasi Guardans, també arran del que ha passat a l’altra punta del món en els últims dies?

I és que, per una banda, troben vostès casual que Guardans hagi respost a tots (tots) els mitjans que li han anat demanant opinió i crònica d’ençà que els atemptats el van agafar a l’hotel Taj Mahal? Troben casual la seva multitudinària roda de premsa només tocar terra ja a casa? No, oi? Massa rebombori per a un eurodiputat que podria estar a tocar del final de la seva carrera a Brussel•les, oi? Doncs això. Que potser ell aquest final de trajecte o no el té tan clar o no el vol ni veure. I potser que així, al final i mercès a la popularitat sobrevinguda de Guardans, Artur Mas es veurà obligat a tornar-lo a presentar enlloc d’altres opcions que tenia in mente i que li oferien millors perspectives electorals en un any clau que ja fa flaira d’electoral o de pre-electoral a Catalunya.

Això pel flanc català, però per l’espanyol, que també ens toca, creuen que calia aquella compareixença d’Esperanza Aguirre a la seu del govern de la Comunitat de Madrid? Calia haver-la fet tot just arribar de l’aeroport? Calia fer-la amb el seu govern en ple al darrere? Calia fer-la amb els cabells bruts? Calia fer-la amb un jerseiet per damunt del vestit? I sobretot, calien aquells mitjons? Doncs bé, la resposta a totes aquestes preguntes és clara: sí, per descomptat. D’acord que la compareixença l’hauria pogut fer al dia següent, ja descansada del viatge, dutxada, passada pel jakutsi i amb un modelet ben maco. Igualment, de camí a la seu del govern madrileny, bé que li haurien pogut posar uns pantalons i unes sabates més adients. Com li haurien pogut fer un retoc als cabells, al cotxe mateix o en arribar a la seu presidencial. Però tot això hauria restat força a la història. Hauria restat èpica a un capítol que per molt anecdòtic que ens sembli a simple vista, és un d’aquells que suma en la història de l’Aguirre lideresa que s’està construint de fa anys. Uns atemptats a Bombai han tornat a posar-la a primera línia mediàtica i l’han tornat a vestir d’una certa èpica i d’una certa imatge de superació que fa feredat al carrer Ferraz de Madrid, i d’aquí les crítiques que no s’han fet esperar de part de Pepiño Blanco.

A la seu del PP callen perquè si no als marianistes encara se’ls notaria massa l’atac d’ansietat. Però davant dels efectes de la teoria del caos, til•la. No hi ha més. Perquè és efectiva en tant que inesperada, com els seus efectes. A tots ens pot repercutir i ja veurem d’aquí a uns mesos si els ecos de Bombai no s’acaben deixant notar en la política catalana i espanyola del 2009.




Comentaris

envia el comentari