La unitat com a argúcia

"Si, efectivament, el que busca el socialisme català és que la unitat o la seva manca li serveixi de coartada, aleshores qui es trobarà en la cruïlla serà ERC"

“Com a president de la Generalitat prendré la iniciativa de propiciar, si arribés el moment, una resposta unitària”
José Montilla, president del govern de la Generalitat

El PSC, i el tripartit al seu darrere, sembla que ha trobat el talismà que li permet anar tirant i anar despistant a la gent del país, gent que d’altra banda està, diria, prou desconcertada i fastiguejada pel comportament dels seus polítics, començant pels del govern.

Quan al president de la Generalitat se li demana què pensa fer, què és el que ell proposa a Catalunya i els seus ciutadans si el Tribunal Constitucional malmet l’Estatut, aleshores José Montilla manté silenci, però, això sí, esmenta la “unitat” i assegura que convocarà la resta de líders polítics. Només faltaria! Només faltaria que Montilla i el PSC no parlessin amb els altres partits. Només faltaria que no parlessin, per exemple, amb la principal força de l’oposició, CiU, que és qui va guanyar les últimes eleccions catalanes i qui té més diputats en el Parlament.

Ara: la unitat és un instrument. Com tantes altres coses, la unitat no és bona ni dolenta en sí mateixa, sinó que depèn de per a què es faci servir. En tot cas, no pot ser una argúcia per encobrir una actitud sucursalista o bé per poder acusar després els altres d’haver-la trencat, com aquell a qui s’acusa d’haver traït un precepte sagrat.

Si, efectivament, el que busca el socialisme català és que la unitat o la seva manca li serveixi de coartada, aleshores qui es trobarà en la cruïlla serà ERC. Els de Puigcercós hauran de decidir quin camí agafen. Si esdevenen còmplices del PSC a fi de mantenir dempeus el govern o bé són coherents i se’n desmarquen. El preu, en el primer cas, és posar en crisi el tripartit; en el segon, provocar una nova i amarga decepció entre els seus votants.




Comentaris

envia el comentari