CARBONELL I EL PRIMER PODER

"Els polítics –i Carbonell ho és– donen ja per perduda la batalla? És a dir, ja assumeixen que els mèdia –i més concretament els nous mèdia– els tenen tan guanyada la partida com per simplement demanar-hi una “mínima regulació”?

"Amb la globalització, els mitjans de comunicació de masses es converteixen en el primer poder, per sobre del poder sobirà que ostenta el poble". Ho va defensar ahir el president del CAC, Josep Maria Carbonell. I el cas és que fa uns quants anys el matrimoni de comunicòlegs Kurt i Gladys Lang ja havia dit quelcom de molt semblant, en defensar que “dir que els mitjans de comunicació marquen l’agenda és dir-ne massa i massa poc alhora”. Els mitjans, doncs, no només condicionen allò que es posa en joc en el tauler de l’actualitat i en el debat polític i social, sinó que a més ho posen d’una manera molt determinada, sempre amb intenció, passant de ser “vigilants” a actors polítics de primer nivell.

A aquest fenomen s’hi han referit molts teòrics durant dècades, però ara Josep Maria Carbonell hi centra la mirada amb un llibre, El primer poder (Mina), que té triple valor: el que hi aporta ell com a acadèmic, el que hi aporta com a polític i el que hi suma com a president d’un ens regulador polèmic i de màxima actualitat com és el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. I és que pocs com ell han pogut palpar en els últims anys com les grans batalles polítiques deriven gairebé sempre en grans batalles mediàtiques, i viceversa.

En aquesta obra, Carbonell ha analitzat les tendències dels mitjans de comunicació en una societat marcada per la globalització i Internet, preguntant-se com afecta aquesta situació a la democràcia. Fins al punt que Carbonell ahir mateix defensava una “mínima regulació d’Internet”. Cal? Seria aquest un llarg i complicat debat. Però no tenint espai per posar-nos-hi en aquest petit raconet de la xarxa, em permeto fer-me una altra pregunta al respecte: Els polítics –i Carbonell ho és– donen ja per perduda la batalla? És a dir, ja assumeixen que els mèdia –i més concretament els nous mèdia– els tenen tan guanyada la partida com per simplement demanar-hi una “mínima regulació”? Tan discutits s’hi troben? Tan poc capaços se senten com per renunciar a competir-hi amb unes regles consensuades per tots dos bàndols? En definitiva, tan ràpidament cedeixen la corona de primer poder als seus grans adversaris?




Comentaris

envia el comentari