ANGLADA EXISTEIX

"Qui dia passa any empeny, i així Anglada podrà anar tirant de beta i mirant d’enganyar uns quants que confiem que mai siguin suficients com per regalar-li representació al Parlament"

Són xenòfobs? Sí. El seu estil és barroer? Sí. Tiren de demagògia tant com volen? També. Però hi són. Plataforma per Catalunya (PxC) i el seu líder, Josep Anglada, existeixen. I això malgrat que amb ells es compleix la màxima que diu que en la nostra societat hipermediàtica aquell que no surt als mitjans de comunicació és ben bé com si no formés part d’aquest món. A la majoria ens incomoda sobretot la seva impostura, per com defensen una sèrie de propostes que no arriben ni a idees i que és obvi que adopten sense convicció i amb l’únic objectiu de fer-se un forat a les institucions per viure’n. Fan això perquè saben que hi ha un públic potencial que està esperant escoltar part del que PxC diu defensar. I ho fan, en definitiva, perquè saben que la dictadura del políticament correcte que oprimeix els partits amb representació parlamentària sovint els obliga a driblar debats de pes amb arguments superficials que eviten anar al fons de realitats com la de la immigració. I d’això se n’aprofiten personatges com Anglada i la seva gent, que per descomptat no saben de cap argument vàlid i que es limiten a repetir com a papagais consignes i brames que diversos partits d’ultradreta ja han utilitzat amb cert èxit electoral en altres països d’Europa.

Aquest cap de setmana PxC ha fet el seu congrés a Vic i la majoria de mitjans no n’hem parlat. Així, a l’estil dels tres micos savis del santuari nipó de Toshogu, els mitjans ens tapem la boca per no parlar-ne, els polítics fan com que no ho veuen, i els ciutadans fan com que no n’escolten res. I qui dia passa any empeny, i així Anglada podrà anar tirant de beta i mirant d’enganyar uns quants que confiem que mai siguin suficients com per regalar-li representació al Parlament. Confiem en això i també que els polítics de veritat parlin amb més convicció i resolució de realitats que hi són, que demanen de solucions i que no per fer com que no existeixen ens deixen d’afectar.




Comentaris

envia el comentari