DESTRUIR CiU

"Calia seguir amb la màxima del pare: “Sumar, sempre sumar, mai restar”. I això mira de ser el projecte de la Casa Gran d’Artur Mas"

Explica José Antich al seu llibre El virrei com en temps del Pacte Democràtic una bona tarda estaven Jordi Pujol i el malaguanyat Ramon Trias Fargas en una sessió de fotos per mirar d’il•lustrar els cartells electorals d’aquella oferta electoral que unia la Convergència dels primers anys amb l’Esquerra Democràtica del vell professor. Diu la llegenda, segons explica Antich, que la tarda avançava, passaven les hores i el fotògraf no quedava satisfet amb els resultats. Passaven l’estona i era a tocar l’hora de sopar. Pujol resistia però Trias Fargas va arribar un punt que va decidir que marxava. Pujol va intentar dissuadir-lo i Trias Fargas va respondre: “Mira Jordi, com que tu vols salvar Catalunya, et quedaràs, però jo com que només vull ajudar-la, marxo a sopar”.

Van passar els anys, Pujol va esdevenir president, EDC es va fusionar amb Convergència i aquest partit, en coalició amb Unió, va esdevenir el “pal de paller”. No hi havia dubte. L’era. Però Pujol es va enretirar, els partits de l’anomenada esquerra catalana van desplaçar CiU del Govern, i llavors van arribar els interrogants. Difícils interrogants, per cert, quan la reflexió l’has de fer des de l’oposició malgrat haver guanyat els comicis. Però CiU es va veure forçada a fer-ho. Calia seguir amb la màxima del pare: “Sumar, sempre sumar, mai restar”. I això mira de ser el projecte de la Casa Gran d’Artur Mas. Un projecte que va impulsar avui fa tot just un any i que Déu n’hi do com se n’ha arribat a parlar per ser només “una casa on no hi vol entrar ningú”, segons el molt honorable José Montilla. És curiós perquè segurament de ser una minsa amenaça ningú no la criticaria tan sistemàticament i agrament com ho fan gairebé des que va néixer.

I és que l’amenaça per a alguns és clara. De Pujol en feien caricatura, fins i tot a casa seva, quan ell abans que els altres tenia clar que volia ser president de Catalunya. Va arribar-hi i va fer massa per a molts. D’allò no se n’han recuperat encara, entestats com segueixen en la hipòtesi que CiU és una anomalia que ha de saltar pels aires. Abans deien que ho faria quan el PP recuperés els suposats vots de la UCD, després van dir que passaria després que CiU deixés el govern, i ara diuen que ho farà si Mas no aconsegueix a la tercera el seu objectiu. Pujol cridava ahir a no “donar opcions” a aquells que volen “destruir CiU”. I és que s’apropa un moment crucial. Un moment, després de les properes eleccions catalanes, que pot donar encara més llarga vida a CiU o, pel contrari, que pot posar en safata l’oportunitat que fa dècades que molts estan esperant. L’advertiment d’ahir, per venir de qui ve, no és gens gratuït.




Comentaris

envia el comentari