EL CATALÀ ÉS OFICIAL

"Prou feina tenim a casa nostra per tirar endavant l’ús del català, com per anar a l’Aragó a dir-los què parlen. Els de la Franja ja ho tenen clar. A banda del castellà, parlen català"

És oficial. A l’Aragó, com a Catalunya, com a Andorra, com al País Valencià, com a les Illes Balears, o si m’apuren com a Washington o a Beijing, s’hi parla català. Només és qüestió que hi hagi un catalanoparlant amb ganes de verbalitzar la seva llengua perquè així sigui. Però la diferència entre uns indrets i els altres –Washington i Beijing a banda– és que a Catalunya, a Andorra i a les Balears, la nostra llengua és oficial segons els papers, mentre que al País Valencià això ho emmascaren amb l’etiqueta del dialecte que allà en parlen, i a l’Aragó el PSOE no s’hi atreveix, sobretot per la fonamentalista oposició del PP i la irracional dels regionalistes del PAR, socis de govern dels socialistes. Així doncs, la Llei de Llengües que el president Marcel•lí Iglesias està decidit a aprovar en aquest seu últim mandat no contemplarà la cooficialitat del català a la Franja de Ponent. I com a pla B, la solució que la conselleria de Cultura i Educació d’Aragó proposa ara definir el català i l’aragonès com a “llengües pròpies” o “històriques”, però res de cooficials. Així, mentre l’avantprojecte del 2001 establia l’àrea catalanoparlant a 112 municipis de la Franja, el nou projecte es limita a dir que un Consell Superior de Llengües, de nova creació, en delimitarà les zones d’ús. Coses del nacionalisme espanyol.
Però que ningú no s’enganyi. El català és llengua pròpia de la Franja, com ho és de Catalunya, d’Andorra, de les Illes Balears i del País Valencià. Això no hi ha revisionistes de la llengua que ho puguin revisar. Ho negaran des de l’espanyolisme (assumit a les clares o disfressat de regionalisme), però la ciència i el seny més elemental són murs difícils de traspassar per molt d’autisme que s’hi posi. Així que endavant la llei de llengües, com vingui. Prou feina tenim a casa nostra per tirar endavant l’ús del català, com per anar a l’Aragó a dir-los què parlen. Els de la Franja ja ho tenen clar. A banda del castellà, parlen català. És oficial perquè aquesta llengua els és pròpia, i cap llei podrà negar-li aquesta condició. Igual com aquí. En farem ús o la menystindrem, però la llengua del país és la que és, i després venen totes les altres. És oficial? És cooficial? Ens és, sobretot, propi, perquè com deia Jacques Attali, “sóc com sóc perquè parlo la llengua que parlo”. Facin una passejada per la Franja i ho veuran clar.




Comentaris

envia el comentari