Ens enxamparan en calces

"Ara que la sensació d'estafa serà més generalitzada i justificada que mai, aprofitem el revulsiu nacionalista amb intel•ligència i traiem-ne el màxim profit"

D'Espanya, per defecte, n'hem de desconfiar. Tenint en compte que el més probable és que el Tribunal Constitucional ens torni a retallar l'Estatut, hauríem de començar a planificar amb tot detall la nostra reacció política i social. I és que estem veient amb uns prismàtics com l'enemic se'ns acosta però resulta que ens dediquem a esperar a veure què passa en comptes d'esmolar les armes. Ho deia l'altre dia l'editorial del butlletí de la Fundació Catalunya Oberta sota un títol molt gràfic: "Tot esperant la sentència". Esperem la garrotada estirats a una gandula i prenent una copeta de Martini. Fantàstic. Com si Catalunya fos una nena rica sota la protecció del seu papa, com si es pogués permetre el luxe de la imbecil•litat. Després, com sempre, l'hivern inapel•lable ens enxamparà en calces i tots a córrer i a plorar, a fer les coses de qualsevol manera i a fer-les cadascú per la seva banda. Sembla ser que des de la fundació volen fer bullir l'olla, que insistiran en aquest tema. I és que les reaccions que s'han suggerit des de la política catalana han estat vagues, indefinides, com si només n'haguessin fet un primer esbós. Ara que el sistema democràtic espanyol quedarà en evidència i farà un ridícul espantós -perquè on s'és vist que 12 persones anul•lin la voluntat d'un poble?-, ara que la sensació d'estafa serà més generalitzada i justificada que mai, aprofitem el revulsiu nacionalista amb intel•ligència i traiem-ne el màxim profit possible. Preocupem-nos doncs de concretar bé la revenja, de tenir-ho tot enllestit pel dia de la sentència final, que les camises ja estiguin planxades i els discursos ben escrits. Fem que sigui rebre la bufetada i tornar-los-la ipso facto, que només calgui prémer el botó per engegar el dispositiu que ens haguem empescat. Així, la ferida de la gent no tindrà temps a refredar-se. Ens ha tocat ser un país de plans C, acceptem-ho. Com que els plans A i els plans B sempre ens els tomben, els plans C acaben sent els més transcendentals. Ens cal tot el càlcul i l'enginy, i només els molt ximples esperen els lladres en bata.




Comentaris

envia el comentari