OBAMA, GRAUPERA I ELS SPIN DOCTORS

"Em sembla del tot indicatiu que dues de les frases més sentides i de major reconeixement que cita el gran triomfador vagin dedicades als seus principals spin doctors"

El tenim lluny i a la vegada ben a prop. Coses del senyor Internet. Jordi Graupera (o Jordi Garcia, segons una infermera nord-americana que bé podria ser que ara fa pocs dies votés Obama) està fent les amèriques. Però la seva és una mirada catalana del món. No se’n pot despendre ni tampoc no s’ho planteja. Perquè la seva és una mirada curiosa, sovint insolent per descarada, molt llegida, viva, intel•ligent i inconfusiblement nostra. Ara m’envia un correu electrònic amb un enllaç al seu blog, i més concretament a la traducció del primer discurs de Barack Obama com a president electe dels Estat Units d’Amèrica. Només un apunt. Bé, primer gràcies, Jordi. Me l’he llegit tota i m’hi refermo: l’esperit del gran escriptor de discursos Ted Sorensen segueix viu. Aquell li escrivia els discursos a JFK, i ara els seus deixebles ho fan per a Obama. Posats a fer lirisme amb el discurs polític, ben rebut sigui aquest sobretot en contrast amb la cursileria que destil•len els parlaments de Zapatero.

I ara sí, una observació molt meva, molt de deformació professional. Molt d’algú que té clar que el teatre de la política és la nova fàbrica de somnis que vol substituir un Hollywood decadent per la via d’una realitat que és obvi que sempre supera la ficció. A la traducció made in Graupera només hi trobo a faltar un extracte que per a mi és fonamental i que és aquell on Obama dóna les gràcies als seus spin doctors, als seus dos principals estrategs. Diu el ja president electe: “[Gràcies] al meu cap de campanya, David Plouffe, l’heroi silenciós d’aquesta campanya, que ha construït la millor campanya política, crec, de la història dels Estats Units d’Amèrica. I al meu principal estrateg, David Axelrod, que ha estat el meu soci a cada passa del camí”.

Res. Cosa de dues frases. Però en un discurs de poc més de 24 minuts a mi em sembla del tot indicatiu que dues de les frases més sentides i de major reconeixement que cita el gran triomfador vagin dedicades als seus principals spin doctors, actors emergents de la política que ens demostren fins a quin punt la manufactura del relat és essencial en aquest món nostre tan addicte a l’impacte, a l’espectacle, als sentiments que es palpen de la pantalla estant. És allò que tant ens agrada de la sèrie El Ala Oeste de la Casa Blanca (The West Wing), Jordi. Aquella ficció que fa unes setmanes va donar-se la mà amb la realitat via New York Times, amb un diàleg entre el televisiu president Barttlet i el candidat Obama. Un altre malalt de la sèrie, l’amic Melcior Comes, m’hi va dirigir. Gaudeixin-ne tots també.




Comentaris

envia el comentari