FARTS ABANS D'HORA

"De tanta informació i de tants ímputs que ens bombardegen a diari, ja gairebé ens n’hem immunitzat"

Llarga vida a Obama. És el nou rei, el nou emperador. Líder mundial en temps hipermediàtics i globals. I de tanta expectativa que ha aixecat, malgrat que per descomptat tots els que se n’han enamorat li desitgen sincerament llarga vida, de ben segur que a alguna de les víctimes afectades d’obamania per un moment li ha passat pel cap que el millor que li podria succeir al seu mite seria acabar com pertoca als personatges d’aquesta escassa casta. És a dir, acabar abans de temps. Però aquest és un pensament que hauran de desterrar de la seva ment. Perquè caldrà que Barack Obama tingui temps per fer. El temps que no van tenir altres mites que van passar a ser-ho i que, en assenyada conseqüència, van deixar enrere tots els seus pecats a la vegada que ho feien amb la seva humana existència.

Però caldrà que Obama tingui temps per fer. I això implicarà que també haurà de tenir temps per decebre. Que no ho temin, els seus entusiastes partidaris. Serà bo. Si tot va bé, aquest moment arribarà. I de fet, ho farà més d’hora que tard perquè la predisposició a acarnissar-s’hi és gran. No debades, ja fa dies que n’hi ha moltíssims que ho estan esperant amb ansietat. Són coses d’aquesta societat multimèdia i de la sobreinformació, de la lapidació per la via de les notícies. Perquè de tanta informació i de tants ímputs que ens bombardegen a diari, ja gairebé ens n’hem immunitzat. No ens fan efecte i busquem adrenalina més enllà, en allò que està per venir. I aquests dies, aquesta nova no era la descomptada victòria d’Obama, sinó el més que previsible desencant que de ben segur vaticinen que provocarà la seva presidència. Encara no havia guanyat, encara no havia trepitjat la Casa Blanca més que per fer-hi visita, i ja hi havia tertulians, columnistes, analistes i espontànies veus del carrer que durant setmanes ens han volgut advertir del que està per venir: un Obama que ens decebrà, que es veurà sobrepassat per l’expectativa creada, que ens fartarà ràpid...

En definitiva, com la majoria del que ens envolta i que consumim via fast-food en la nostra societat McDonald’s. Però, i què? Abans no ens en fartem del tot ja haurem descobert, allà en la llunyania, una nova joguina que ens motivi prou com per tenir ganes de comprar-la amb expectativa annexa de voler trencar-la. És el que hi ha, Mr. Obama. Vagi passant però sobretot no s’hi posi gaire còmode.




Comentaris

envia el comentari