MCCAIN vs. MCCAIN

"La contradicció entre el senador McCain i el candidat McCain li ha restat més que no pas li ha sumat"

Arthur Miller, mític guionista del Hollywood dels anys daurats, va escriure fa uns pocs anys un llibre, La Política i l’Art d’Actuar, que a casa nostra va editar La Campana amb pròleg de Francesc-Marc Álvaro. En aquesta obra de l’home que va enamorar Marilyn, l’autor descrivia el teatre de la política des de la tramoia estant. I des d’allà, des de la convicció que vivim en un món addicte al simulacre on tots interpretem d’una o altra manera un paper, va identificar un dels grans mals que pot afectar un candidat i les seves possibilitats. Un dels grans mals, vist avui dia-D de les eleccions del segle, que se’ns dubte ha afectat el candidat republicà, John McCain. Miller, que tenia clar que ens governen les arts de la representació, deia respecte d’Al Gore, ara feliç premi Nobel però abans fracassat candidat presidencial: “Gosaria dir que si se’l veia tan maldestre era en part perquè la imatge adoptada no era la seva de debò, perquè s’havia triat un paper que no li esqueia, com els passa força sovint als actors que no tenen sort en el cinema i el teatre”.

En aquesta ocasió l’actor amb paper equivocat ha estat McCain. Ell, un maverik, un outsider, un republicà poc ortodox, va decidir en el seu dia (o van decidir per ell) que aquest perfil que l’havia descrit durant tota la seva carrera no servia per fer el paper de candidat presidencial. I llavors li van preparar uns discursos ben durs, atacs continuats i en ocasions barroers contra el seu adversari, i fins i tot li van posar un florero al costat amb ulleres, monyo i una retallada sota l’aixella. El resultat? Un McCain incòmode en un paper ingrat i oposat al seu autèntic tarannà. O no? O era abans que interpretava? En tot cas, la contradicció entre el senador McCain i el candidat McCain li ha restat més que no pas li ha sumat. Ha estat un duel McCain versus McCain, i d’això només se n’ha beneficiat un Barack Obama que com a mínim es creu el seu paper. Evidentment interpreta, com no podia ser l’altra manera, però el seu personatge resulta convincent. Avui veurem qui dels dos guanya l’Oscar al millor intèrpret presidencial, tot i que només mirant-los el rostre feia temps que de guanyador només en podia haver un.




Comentaris

envia el comentari