Franco i l’essència del liberalisme

"Hi ha liberals més d’esquerres i d’altres més de dretes i passa igual amb els conservadors"

“L’esquerra és autoritària i la dreta és liberal. No existeix el liberalisme d’esquerres. Franco era d’esquerres”
Montserrat Nebrera

S’ha d’admetre que la frase composta per la popular Montserrat Nebrera l’altre dia a TV3, al programa de Josep Cuní, no sols és curiosa sinó que, a més, té certa gràcia intel•lectual. Malgrat això, no es pot renunciar a disseccionar-la amb almenys un punt de rigor polític i històric. L’esquerra és autoritària? No és exacte. El que és exacte és que l’esquerra ha estat autoritària i que hi ha una part de l’esquerra que encara ho és, que manté aquesta pulsió. La dreta és liberal? Tampoc és exacte. Hi ha una dreta que és liberal i unes altres que no ho són, sinó que són conservadores o fins totalitàries.

¿El liberalisme d’esquerres no existeix, com assevera, rotunda, Nebrera? Fals. Sí que existeix. Hi ha liberals més d’esquerres i d’altres més de dretes. Passa igual que, com apuntàvem més amunt, amb els conservadors, que n’hi ha de blaus i de rojos, i amb els totalitaris, que poden ser bé d’esquerres, bé de dretes. En conseqüència, a Franco no li calia, en contra del que deixa anar Nebrera, ser d’esquerres per poder ser un cruel dictador.

El liberalisme es refereix a un tipus de formulacions polítiques i econòmiques, és ben sabut. Però és també, i sobretot, una manera d’aproximar-se al món i a les persones, un mètode i una sensibilitat determinades. I Franco no els compartia en absolut. Perquè els dictadors liberals són impossibles, resulten incompatibles amb l’essència del liberalisme, com tampoc no són imaginables els liberals molt d’esquerres o molt de dretes.




Comentaris

envia el comentari