DISCULPES ACCEPTADES, PERÒ...

"I a poder ser, partint d’aquesta experiència, a veure si la resta d’instàncies governamentals comencen a interioritzar la necessitat de no malgastar"

Són com són i alhora com va dir en el seu dia el mateix president Ernest Benach, parlant la gent s’entén. Ahir va sortir el Molt Honorable i va fusionar totes dues frases il•lustres. Va comparèixer al Parlament i va fer el que millor saben escenificar segons quins líders de la nostra política: demanar disculpes per una pífia, tot confiant que pel simple fet de fer-ho públicament ja tot haurà estat superat i els comptes hauran estat passats. És aquesta una política que en certa manera no deixa de ser intel•ligent en temps de relativisme salvatge on en general la intenció és el que compta i els resultats sempre són opinables. A l’estil del que deia la iaia fa anys, qui fa el que pot no està obligat a més. I com que n’hi ha que són com són, doncs au, excusa i a una altra cosa. És la política dels qui declaren que assumeixen “tota” la responsabilitat política quan aquesta automàticament queda depurada amb el mateix exercici verbal d’esmentar-la.

Ahir el president Benach va tirar d’aquest sofert recurs i va demanar excuses per haver “complementat” el seu cotxe amb accessoris que, pel cap baix, sonen a frivolitat en temps de crisi i d’apel•lacions a l’austeritat. Benach va dir això i per demostrar que tot plegat no es quedaria en un fàcil exercici retòric va anunciar que faria retirar els complements més costosos, vegis televisió, taula i reposapeus. I el cas és que cal reconèixer-li el gest. Les disculpes per descomptat. Però a la vegada, per a evitar sobreactuacions innecessàries i sobretot per a evitar més despesa en mà d’obra i hores extres, potser que ho deixéssim com està, no? El dispendi ja està fet. Girem full i a una altra cosa, però sobretot, si us plau, ara no ens gastéssim una altra partida en el desmuntatge del ben equipat cotxe presidencial.

I a poder ser, partint d’aquesta experiència, a veure si la resta d’instàncies governamentals comencen a interioritzar la necessitat de no malgastar. A veure per exemple si podrien fer com que es creuen mínimament la cosa. A veure, doncs, si abans que vegi la llum de veritat, al Departament d’Interior algú pensa per un moment en anul•lar la campanya “S’ha acabat el desplegament. Els Mossos ja són a Catalunya”. Un exercici de propaganda estèril però segur que ben costós, i que bàsicament servirà per anunciar dues coses que ja sabem: que el desplegament dels Mossos ha acabat i que resulta que aquesta policia ja és a Catalunya.




Comentaris

envia el comentari