FETS CONSUMATS

"Tot plegat bàsicament només els entretindrà a ells, als polítics. Perquè de polèmiques com aquesta, la resta, els ciutadans, en seguiran vivint feliçment al marge"

L’estètica del poder és tan important que sovint se’n menja el fons. Un exemple el tenim en la figura del vicepresident del govern, creada ad hoc per a Josep-Lluís Carod-Rovira. Calia aquesta figura? Calia imitar el model espanyol? No teníem prou amb la històrica figura del conseller en cap? Segurament cap d’aquestes preguntes no van fer-se-les els arquitectes del tripartit Montilla, ja que tot just van passar tres dies entre que van fer-se les eleccions de l’1 de novembre del 2006 i l’anunci de la reedició del pacte PSC-ERC, evidentment junt amb ICV. Diuen les males llengües que Carod es va trobar amb aquell pacte fet i embolicat amb paper de regal junt amb el seu futur nou càrrec abans que pogués obrir la boca a propòsit de l’estratègia a seguir després d’uns resultats electorals on CiU havia guanyat en vots al PSC, a qui a més ja treia 11 diputats de diferència. I el cas és que aquestes llengües s’uneixen a les moltes que assenyalen Joan Puigcercós com el generós artífex d’aquell particular regal que portava incorporat per a Carod un càrrec d’aquells que omplen molt l’ego. De fet va convèncer ràpidament un dels (egos) més ben dotats de la política catalana.

Carod, doncs, no hauria demanat l’inexistent càrrec de vicepresident de la Generalitat, tal vegada per pur sentit del decòrum, després dels anys que es va passar fustigant Artur Mas per haver-se tret de la màniga un càrrec com el de conseller en cap que acusaven Jordi Pujol d’haver nodrit de competències al marge del que marcava la llei. Però en tot cas Carod va transigir –amb ell mateix sí– i va abraonar-se a la política de fets consumats que tan poc ens atrevim a fer servir en aquest país per a objectius ambiciosos, i sí en canvi per a petiteses com aquesta. Va començar a actuar “com si” fos el vicepresident de la Generalitat, quan en realitat no era més que el conseller de la vicepresidència, i via. Ara el convergent Quico Homs ja pot anar “reflexionant” i “qüestionant-se” si a efectes legals val res del que ha fet Carod prèviament a la seva oficialització com a vicepresident del Govern. Teatre. Com el càrrec de Carod. Tots dos saben que d’aquestes en fan i en seguiran fent mil i una. I el més curiós és que tot plegat bàsicament només els entretindrà a ells, als polítics. Perquè de polèmiques com aquesta, la resta, els ciutadans, en seguiran vivint feliçment al marge.




Comentaris

envia el comentari