CONTRADICCIONS CONTRAPRODUENTS

"José Montilla mira de fer quadrar el cercle votant a favor dels pressupostos de Zapatero la mateixa setmana que el titlla de “no estar a l’altura”

Josep Antoni Duran i Lleida dedica bona part dels titulars del congrés d’Unió a defensar la sociovergència, mentre que els seus socis de CDC fan gestos pel dret i pel revés de cara a possibles pactes amb Esquerra després de les properes eleccions catalanes. No debades, el senyor Àngel Colom és un dels grans fitxatges de la Casa Gran i ja està dedicat en cos i ànima a guarir ferides amb els seus antics companys de partit. Per una banda tenim aquestes contradiccions flagrants a CiU, però les altres formacions polítiques catalanes tampoc no se n’escapen. Al PSC, José Montilla mira de fer quadrar el cercle votant a favor dels pressupostos de Zapatero la mateixa setmana que el titlla de “no estar a l’altura”. Es contradiu Montilla amb si mateix, alhora que es contradiu amb un Antoni Castells que fins fa dos dies lligava Pressupostos Generals de l’Estat i negociació pel finançament de Catalunya. A Esquerra, per la seva banda, ja semblen instal•lats en una peculiar convivència amb la contradicció. Joan Puigcercós no es cansa de marcar línies vermelles al vent, però es mostra incapaç de trencar lligams amb els socialistes més enllà del gest.

I així viu la classe política catalana, en una contradicció constant i contraproduent pel que té de factor desmobilitzador i desmoralitzador de la base. Perquè és força obvi que la política a dia d’avui, o com a mínim la que es fa de cara als mitjans, que és la que compta per a una majoria, s’ha reduït a un seguit d’eslògans, frases falca i imatges artificials (per forçades) que prescindeix del moll de l’ós de la política. Deixa l’estratègia (el fons) per abraçar la tàctica (la forma que toqui en cada moment). I això la fa contradictòria. Això l’allunya de la gent, dels votant, començant per uns militants que cada vegada més se saben atrezzo d’un teatre que els tolera com a complement i poc més. Així fan política els nostres polítics. O millor dit, així la desfan.




Comentaris

envia el comentari